We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Kitsch - Capsa De Trons (1988)

by Kitsch

/
1.
Kitsch 02:52
Tres, com si res, aquí dalt amb tu, aquí dalt per tu. I no veus que és un miracle? Tres, com si res, suant amb sang cada argument. I no veus que en passem ànsia? Tres, com si res, per casualitat, per necessitat. Tu ets com jo, depriment, ets com tots, diferent, realment poques vegades. Tres, com si res, tots sols, molt lluny. Ni tan sols et veiem la cara. A què esperes? Deixa't anar. Passa de mi, passa de tots i fes el que et doni la gana. Autor: Lluís Costabella
2.
Desbarrant 02:54
Un dia seré mort i escriuran el meu nom en una pedra freda. Tu em vindràs a veure per Tots Sants al lloc on m'hauran llançat. Sé que em moriré d'un atac de pena de pensar que no puc pair la realitat. Un dia seré mort, però és igual tu també et moriràs potser ho faràs molt abans que jo pengi d'una escala. M'és igual tothom, m'és igual tot plegat. Un dia seré mort. Mort. Autor: Lluís Costabella
3.
Joan D'Arc 01:24
No és per a mi jugar així. No és per a mi estar aquí. No és per a mi fingir. No és per a mi. Autor: Lluís Costabella
4.
Ataca! 01:23
Escalfa-li la cara, Quatre hòsties ben donades, un bon cop de puny al fetge, Dotze o tretze mossegades, Esgarrapa-li l'orella, fot-li cop de sabata, clava-li un punxó al ventre, Ataca! Rebrega-li l'americana, trenca-li el braç o la cama, posa-li el dit a l'ull, Ataca! Ataca! Clava-li un cop a les dents, crema-li el cap i la caspa, explota-li el cervell Ataca! Autor: Lluís Costabella
5.
No em miris, no podria suportar-ho. No em diguis res que jo no puc parlar. No em moguis si no vols trencar-me, He après la llei de la debilitat. Les oportunitats se'm fan inútils, les discussions em poden matar Incapaç de decidir. He après la llei de la debilitat. Les emocions a contracor m'ofenen, la voluntat fa temps que he defugit. La raó confosa es torna enrere. He après la llei de la debilitat. Un compromís seria un trist suïcidi. Una ordre, un greu assassinat, Deixeu-me en pau mirar formigues. He après la llei de la debilitat. Autor: Lluís Costabella
6.
Al Museu 03:50
Penjada i solitària visita cada dia a remolc d'un guia encès per la passió. Al museu, la veu. La certament trobada, francament recuperada. Ha trobat el pretext en un vell prospecte gris. Al museu, la veu. Dóna voltes i voltes fins que sent que no nota el canvi de perspectiva. Sacrifica el temps que calgui amb calma i atentament. Observa el nou miracle... A cada volta és diferent. Al museu, la veu. Autor: Lluís Costabella
7.
8.
Malson 02:06
Sóc una serp verinosa, un dimoni fet home, la cosa més podrida que hagis vist mai. Sóc un rènec inflat buidant-te les venes, empesto la teva vida de dolor i sofriment. Visc a dintre teu com un mal convidat, visc a dintre teu i no et deixaré anar. Autor: Lluís Costabella
9.
Com el dia destrueix la nit, la nit pot partir el dia. Prova de còrrer i d'escapar obrint pas per l'altre costat. On vam trobar plaer, on vam trobar el tresor, on vam plorar tots dos obrint pas per l'altre costat. Com una illa en l'infinit o un país perdut, m'has encadenat a tu obrint pas per l'altre costat. Autor: Lluís Costabella
10.
Sóc un sexista, paidofílic excessiu, analític per enveja, necrològic depressiu. El zoo m'apassiona: animals mirant la gent Indigestament granític, poso en dubte el raonament. Sóc una foca, perversa, indiferent; acòlit estrambòtic, còlic nefrític del moment. M'encanta fer neteja els dissabtes a la nit, respiro flatulències o contrasentits. Sóc un pallasso fàcil, entre boig i dement, tinc un uniforme i no em rento mai les dents. Paranoic incurable, crònic d'ambigüitat, estimo com ningú la irresponsabilitat. Sóc un estòmac hipertròfic sempre obert, espero a l'última hora, demà és el meu després. Fervent i disconforme, et captivo i et sorprenc, però em fumo la teva ànima com si no fos res. Autor: Lluís Costabella
11.
Himne Trist 02:39
Sorpreses que et donen i males notícies per esperar massa i desitjar el que desitges. Tu no hi pots pas, per més que hi facis el sac de la ficció és ple d'engrunes de somnis. Desil·lusió, decepció i disgust del món, la teva història i tu. I un cert deix d'angoixa afegit a la recança. Situacions imprevistes, mareig de continuar i un fred intens i fort que et sacseja l'ànima. Tu no hi pots pas, per més que hi facis el sac de la ficció és ple d'engrunes de somnis. Desil·lusió, decepció i disgust del món, la teva història i tu. I un cert deix d'angoixa afegit a la recança. Autor: Lluís Costabella
12.
Finalment dement seria un bon principi, una sòlida garantia de continuïtat. No encendre'm més, guanyar la partida, viure de mentida o ser transparent. Finalment dement, seria prou recompensa, una idíl·lica malaltia per manca d'ansietat. No veure'm més, triar la sortida, perdre la memòria o quedar inconscient. Però al final tot queda igual o, més que mai, t'afecta. Autor: Lluís Costabella
13.
Hora Fosca 03:53
Despert de matinada, sense son, pensant, sentint el món; sentint la suor intermitent sobre el meu cos. Despert de matinada, dret, llegint saltiris penedits; despert en la foscor de la nit quan tot es provoca. I mai no és prou tard si puc resistir ... no posar-me al llit i entrar en coma. El cap pesa, l'ull s'adorm, l'espai fuig per on vol, l'instint em diu que no estic viu, però el cap sap que s'equivoca. I mai no és prou tard si puc resistir ... no posar-me al llit i entrar en coma. Autor: Lluís Costabella
14.
La casa veïna és abandonada, però hi ha gent tancada a dins. La casa veïna no té xemeneia, però surt fum negre del teulat. La casa veïna no té porta, però sé que s'hi pot entrar. Sempre ha estat una casa amable les vegades que m'ha convidat. La casa veïna no té finestres, però hi ha llum encesa a dins. La casa veïna no té xemeneia, però surten xispes del teulat. He de portar-hi els meus amics, ella m'ho ha demanat. Diu que ens ho passarem molt bé un cop ens hagi tallat el cap. La casa veïna s'ha enfonsat! Autor: Lluís Costabella
15.
El Tocasons 02:42
Hi ha una estrella al cel que brilla només per a mi. No hi fa res que no sigui de nit, és amb mi. La veig quan estic trist i els diables em desperten com núvols de tempesta en un cel negre. I no, no em queda res excepte ella. Ni tu ni ningú importeu de veres. Hi ha una estrella al cel que brilla només per a mi. No hi fa res que no sigui de nit, és amb mi. I si mai esparreco tot el que he escrit, i si un dia esborro les paraules que jo he dit, no hi fa res, ella fa temps que sap de confessions al buit predisposades. La veig quan estic trist i els diables em desperten com núvols de tempesta en un cel negre. I no, no em queda res excepte ella, però recorda cada instant com si fos ara. Com si fos ara. Autor: Lluís Costabella Autor: Lluís Costabella
16.
17.
Tres, com si res, aquí dalt amb tu, aquí dalt per tu. I no veus que és un miracle? Tres, com si res, suant amb sang cada argument. I no veus que en passem ànsia? Tres, com si res, per casualitat, per necessitat. Tu ets com jo, depriment, ets com tots, diferent, realment poques vegades. Tres, com si res, tots sols, molt lluny. Ni tan sols et veiem la cara. A què esperes? Deixa't anar. Passa de mi, passa de tots i fes el que et doni la gana. Autor: Lluís Costabella

about

Kitsch 2nd Demo Tape. Self recorded & self released in 1988.

credits

released February 6, 2018

Lluís Costabella - Veu, Guitarra, Caixa de Ritmes i Sintetitzador
Joan Pairó: Baix

license

all rights reserved

tags

about

Kitsch Catalonia, Spain

Kitsch és un grup de rock fundat el 1985 a Banyoles per Lluís Costabella i Joan Pairó.

contact / help

Contact Kitsch

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Kitsch, you may also like: