Get all 15 Kitsch releases available on Bandcamp and save 30%.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of Kitsch a Manlleu - Live (1994), Kitsch a La Nau (1992), Kitsch - Les Mosques (1987), Kitsch - Capsa De Trons (1988), Kitsch a la Cova - Ratificació EP (2017), Kitsch a la Cova (2015), EsKitschada - Segon Disc d'Homenatge a Kitsch (2015), Kitsch a L'Espai Live (BCN 1998) Primer Curset d'Iniciació al Fracàs, and 7 more.
1. |
Confessió - ABISME
04:37
|
|||
|
Al final, cauré de genolls,
suplicaré que algú em faci mal, que em matis.
Al final, hauré de mossegar-me els llavis,
hauré de callar o hauré de mentir.
Jo ja he vist el que havia de veure
i ja he negat el que un dia em vaig creure.
I ara sóc el fill d'un temps, el fill d'una neura,
sóc el fill maleït que un dia vau perdre.
Jo ja he vist el que havia de veure
i ja he negat el que un dia em vaig creure.
I ara sóc el fill d'un temps, el fill d'una neura,
sóc el fill maleït que un dia vau perdre.
I no suplicaré que em salvis.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
2. |
Ludwig - ALISIS
03:47
|
|||
|
Pinta ocells bruts volant d´esquena, pinta ningú que val la pena,
pinta l´orgull de tenir lepra, pinta nu un cel vermell.
Colors del sol, colors del vespre.
Pinta l´esforç de caure enrera, pinta mussols i llunes plenes,
pinta el buit al voltant teu, pinta la nit de color negre.
Colors de pau, colors de guerra.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
3. |
El Titella - SAMITIER
02:47
|
|||
|
El titella, amagat no és una joguina,
és un nen malalt.
Dins el bagul, tancat, cavil·la maleficis,
prepara la venjança amb tranquil·litat.
El titella amagat, ha pactat amb el diable,
els seus ulls de mentida ara poden odiar.
Ha promès venjar-se de les altres joguines,
dels nens malvats que un dia el varen condemnar.
El titella amagat, no té alternativa,
tu l´has condemnat.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
4. |
Hora Fosca - CASUAL
03:22
|
|||
|
Despert de matinada, sense son,
pensant, sentint el món;
sentint la suor intermitent sobre el meu cos.
Despert de matinada, dret, llegint saltiris penedits;
despert en la foscor de la nit quan tot es provoca.
I mai no és prou tard si puc resistir ...
no posar-me al llit i entrar en coma.
El cap pesa, l'ull s'adorm, l'espai fuig per on vol,
l'instint em diu que no estic viu, però el cap sap que s'equivoca.
I mai no és prou tard si puc resistir ...
no posar-me al llit i entrar en coma.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
5. |
Aurora - MORELANDS
04:01
|
|||
|
Aurora, hi ha un nen que plora
perquè té un home amagat a dins.
Aurora, és una dura prova
tastar la droga del desencís.
Aurora, hi ha un nen que plora
perquè s'enyora del paradís.
Aurora, és una dura prova
vetllar tot sol fins la mitjanit.
Vol tornar a la vora, vol tornar al costat,
vol tornar a la vida, vol tornar al teu braç.
Vol tornar a la vora, vol tornar al costat
d'allò que ell s'estima i que no ha oblidat.
Aurora
Autor: Lluís Costabella
|
||||
6. |
Cicle - THE L.I.P.
01:51
|
|||
|
Escolta'm bé, et diré què pots fer:
agafa algú distret
i pensa que ets tu!
I si veus que no t'agrada,
que no és com tu et pensaves:
fes-lo malbé.!
Fes-te malbé
Autor: Lluís Costabella
|
||||
7. |
Dominis - DESAFIANT
04:18
|
|||
|
Estar a casa, estar tancat
respirant tranquil·litat.
Estar a casa, estar cansat
rendint comptes al passat.
Estar a casa, estar tancat.
Si algú truca, no hi sóc pas.
Estar a casa, estar sonat.
Si res passa, ningú ho sap.
Casa meva és un palau,
casa meva és un castell.
M'hi faig, m'hi estic, hi dormo i hi visc.
I, quan és fosc, hi bec i oblido.
És com una mare, jo menjo dins seu.
M'hi retinc i avinc, és tot el que tinc.
No hi ha lloc més invulnerable.
Casa meva és cor endins,
és on s'amaga el primer desig,
és on hauria de ser feliç
si tal vegada això fos possible.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
8. |
Glaucoma - LALAW JUNK
03:08
|
|||
|
Brilla la llum del carrer que més m'estimo.
Sembla de colors si la miro fixament.
Sembla que es mogui i em fa sentir indefens,
sol, tristament i en va, brilla intermitent.
El sol l'apaga fins que l'esgota
i es torna cega com el glaucoma.
El sol l'apaga fins que l'esborra
i es torna blanca com el glaucoma.
És la llum dels meus moments,
els més corrents i grisos.
És la llum que m'ha adonat d'allò que més respiro:
l'alè d'un sospir concret, d'una ironia falsa,
d'un petit calfred de l'ànima, negra d'ombra i de misteri.
El sol l'apaga fins que l'esgota
i es torna cega com el glaucoma.
El sol l'apaga fins que l'esborra
i es torna blanca com el glaucoma.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
9. |
||||
|
Tu no vols jugar a nines amb mi,
dius que no t'agrada per passar de mi.
Tu no ets divertit.
Tu no vols jugar al llit amb mi,
dius que tens son i que vols dormir.
Tu no ets divertit.
Per què no vols jugar a nines amb mi?
Per què no vols jufgar al llit amb mi?
Tu no saps jugar, tu no vols jugar,
i si continues així, t'hauré de matar.
Perquè tu no ets divertit.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
10. |
Art de Trair - ÀCID ÚRIC
03:37
|
|||
|
Un cop la passió pot més que la por,
la por infinita d'abraçar el teu cos.
D'una manera estranya i prenyada d'avís
el cor desvetlla en mi la més gran injustícia.
Jo, que no tinc paraules perquè tu puguis sentir-me,
no sé com desfer-me d'aquesta agonia
un cop deixats enrera els vils anys de desig,
desitjos acomplerts de manera astuta.
M'adono que fer-te mal seria ferir-me,
que hi ha un abans i un després de tenir-te.
M'adono que fer-te mal seria ferir-me,
que hi ha un abans i un després de tenir-te
Autor: Lluís Costabella
|
||||
11. |
Desbarrant - CASUAL
03:05
|
|||
|
Un dia seré mort i escriuran el meu nom en una pedra freda.
Tu em vindràs a veure per Tots Sants al lloc on m'hauran llançat.
Sé que em moriré d'un atac de pena de pensar que no puc pair la realitat.
Un dia seré mort, però és igual tu també et moriràs
i potser ho faràs molt abans que jo pengi d'una escala.
M'és igual tothom, m'és igual tot plegat.
Un dia seré mort.
Mort.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
12. |
Confessió - TAÜS
04:23
|
|||
|
Al final, cauré de genolls,
suplicaré que algú em faci mal, que em matis.
Al final, hauré de mossegar-me els llavis,
hauré de callar o hauré de mentir.
Jo ja he vist el que havia de veure
i ja he negat el que un dia em vaig creure.
I ara sóc el fill d'un temps, el fill d'una neura,
sóc el fill maleït que un dia vau perdre.
Jo ja he vist el que havia de veure
i ja he negat el que un dia em vaig creure.
I ara sóc el fill d'un temps, el fill d'una neura,
sóc el fill maleït que un dia vau perdre.
I no suplicaré que em salvis.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
13. |
||||
|
De què serveix mirar-me per dins un cop i un altre
si com les tristes aigües d'un llac reflexo
impàvids i cecs miratges que he calcat.
No encenguis per a mi cap llum, vull estar fosc,
tocar-me el cos, desenganxar-me la pell.
I al fons de tot, matar l'arrel que creixo tort.
De què serveix queixar-me si res no pot canviar-me
i el mal que he dut per dins arreu s'escampa.
Faré del món el meu taüt sellat per sempre.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
14. |
Dominis - ABÚS
04:25
|
|||
|
Estar a casa, estar tancat
respirant tranquil·litat.
Estar a casa, estar cansat
rendint comptes al passat.
Estar a casa, estar tancat.
Si algú truca, no hi sóc pas.
Estar a casa, estar sonat.
Si res passa, ningú ho sap.
Casa meva és un palau,
casa meva és un castell.
M'hi faig, m'hi estic, hi dormo i hi visc.
I, quan és fosc, hi bec i oblido.
És com una mare, jo menjo dins seu.
M'hi retinc i avinc, és tot el que tinc.
No hi ha lloc més invulnerable.
Casa meva és cor endins,
és on s'amaga el primer desig,
és on hauria de ser feliç
si tal vegada això fos possible.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
15. |
||||
|
Compulseu el vostre gust, no us escapeu del flaire,
Obriu de bat els ulls i ompliu-vos el cap d'imatges.
I que per una il·lustre sort tingueu una bona mort.
Tota bèstia té un refugi, tota bèstia té un destí.
Només les ànimes disminuïdes no fan cas dels endevins.
I que per una il·lustre sort tingueu una bona mort.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
16. |
||||
|
A la casa de la mort,
un cop deixes la vida,
no hi ha colors.
A la casa de la mort,
quan ja tot són mentides,
qualsevol dia, tu i jo altre cop.
On les famílies maseguen marfits comiats.
On les esqueles de pedra són noms plorats.
A la casa de la mort
les promeses van desfent-se:
no valen res.
A la casa de la mort,
comunicats de ràbia,
secrets desitjos mai acomplerts.
On les famílies maseguen marfits comiats.
On les esqueles de pedra són noms plorats.
Autor. Lluís Costabella
|
||||
Kitsch Catalonia, Spain
Kitsch és un grup de rock fundat el 1985 a Banyoles per Lluís Costabella i Joan Pairó.
If you like EsKitschofrènia - Primer Disc d'Homenatge a Kitsch (2012), you may also like:
Off-kilter Portland indie rockers make an unexpected return with a tight three-track EP, their first new release in 12 years.
go to album
How Will I Live Without a Body?
by LOMA
An earthy yet somewhat chilly record about life, death, and reconnection, the latest from LOMA experiments with a turn towards the gloomy.
go to album
The Los Angeles shoegaze group strike a balance between propulsive noise and delicately crystalline sounds on their latest.
go to album
Asleep At The Wheel Of Love
by Chances Are
Sprightly, eccentric EP from a New Zealand-based post-punk outfit featuring members of Trust Punks, Cool Cult, and Long Distance.
go to album
MATANGO!
by The Kill Devil Hills
Down and dirty blues rock from this Western Australian band makes for a truly visceral listening experience.
go to album
This creative San Francisco guitar band melds trip hop, krautrock, My Bloody Valentine-esque noise, and jangle pop hooks.
go to album
Lost Themes IV: Noir
by John Carpenter
The latest installment of John Carpenter’s celebrated “Lost Themes” is now available for pre-order.
go to album
