EsKitschofrènia - Primer Disc d'Homenatge a Kitsch (2012)

by VVAA

/
1.
Al final, cauré de genolls, suplicaré que algú em faci mal, que em matis. Al final, hauré de mossegar-me els llavis, hauré de callar o hauré de mentir. Jo ja he vist el que havia de veure i ja he negat el que un dia em vaig creure. I ara sóc el fill d'un temps, el fill d'una neura, sóc el fill maleït que un dia vau perdre. Jo ja he vist el que havia de veure i ja he negat el que un dia em vaig creure. I ara sóc el fill d'un temps, el fill d'una neura, sóc el fill maleït que un dia vau perdre. I no suplicaré que em salvis. Autor: Lluís Costabella
2.
Pinta ocells bruts volant d´esquena, pinta ningú que val la pena, pinta l´orgull de tenir lepra, pinta nu un cel vermell. Colors del sol, colors del vespre. Pinta l´esforç de caure enrera, pinta mussols i llunes plenes, pinta el buit al voltant teu, pinta la nit de color negre. Colors de pau, colors de guerra. Autor: Lluís Costabella
3.
El titella, amagat no és una joguina, és un nen malalt. Dins el bagul, tancat, cavil·la maleficis, prepara la venjança amb tranquil·litat. El titella amagat, ha pactat amb el diable, els seus ulls de mentida ara poden odiar. Ha promès venjar-se de les altres joguines, dels nens malvats que un dia el varen condemnar. El titella amagat, no té alternativa, tu l´has condemnat. Autor: Lluís Costabella
4.
Despert de matinada, sense son, pensant, sentint el món; sentint la suor intermitent sobre el meu cos. Despert de matinada, dret, llegint saltiris penedits; despert en la foscor de la nit quan tot es provoca. I mai no és prou tard si puc resistir ... no posar-me al llit i entrar en coma. El cap pesa, l'ull s'adorm, l'espai fuig per on vol, l'instint em diu que no estic viu, però el cap sap que s'equivoca. I mai no és prou tard si puc resistir ... no posar-me al llit i entrar en coma. Autor: Lluís Costabella
5.
Aurora, hi ha un nen que plora perquè té un home amagat a dins. Aurora, és una dura prova tastar la droga del desencís. Aurora, hi ha un nen que plora perquè s'enyora del paradís. Aurora, és una dura prova vetllar tot sol fins la mitjanit. Vol tornar a la vora, vol tornar al costat, vol tornar a la vida, vol tornar al teu braç. Vol tornar a la vora, vol tornar al costat d'allò que ell s'estima i que no ha oblidat. Aurora Autor: Lluís Costabella
6.
Escolta'm bé, et diré què pots fer: agafa algú distret i pensa que ets tu! I si veus que no t'agrada, que no és com tu et pensaves: fes-lo malbé.! Fes-te malbé Autor: Lluís Costabella
7.
Estar a casa, estar tancat respirant tranquil·litat. Estar a casa, estar cansat rendint comptes al passat. Estar a casa, estar tancat. Si algú truca, no hi sóc pas. Estar a casa, estar sonat. Si res passa, ningú ho sap. Casa meva és un palau, casa meva és un castell. M'hi faig, m'hi estic, hi dormo i hi visc. I, quan és fosc, hi bec i oblido. És com una mare, jo menjo dins seu. M'hi retinc i avinc, és tot el que tinc. No hi ha lloc més invulnerable. Casa meva és cor endins, és on s'amaga el primer desig, és on hauria de ser feliç si tal vegada això fos possible. Autor: Lluís Costabella
8.
Brilla la llum del carrer que més m'estimo. Sembla de colors si la miro fixament. Sembla que es mogui i em fa sentir indefens, sol, tristament i en va, brilla intermitent. El sol l'apaga fins que l'esgota i es torna cega com el glaucoma. El sol l'apaga fins que l'esborra i es torna blanca com el glaucoma. És la llum dels meus moments, els més corrents i grisos. És la llum que m'ha adonat d'allò que més respiro: l'alè d'un sospir concret, d'una ironia falsa, d'un petit calfred de l'ànima, negra d'ombra i de misteri. El sol l'apaga fins que l'esgota i es torna cega com el glaucoma. El sol l'apaga fins que l'esborra i es torna blanca com el glaucoma. Autor: Lluís Costabella
9.
Tu no vols jugar a nines amb mi, dius que no t'agrada per passar de mi. Tu no ets divertit. Tu no vols jugar al llit amb mi, dius que tens son i que vols dormir. Tu no ets divertit. Per què no vols jugar a nines amb mi? Per què no vols jufgar al llit amb mi? Tu no saps jugar, tu no vols jugar, i si continues així, t'hauré de matar. Perquè tu no ets divertit. Autor: Lluís Costabella
10.
Un cop la passió pot més que la por, la por infinita d'abraçar el teu cos. D'una manera estranya i prenyada d'avís el cor desvetlla en mi la més gran injustícia. Jo, que no tinc paraules perquè tu puguis sentir-me, no sé com desfer-me d'aquesta agonia un cop deixats enrera els vils anys de desig, desitjos acomplerts de manera astuta. M'adono que fer-te mal seria ferir-me, que hi ha un abans i un després de tenir-te. M'adono que fer-te mal seria ferir-me, que hi ha un abans i un després de tenir-te Autor: Lluís Costabella
11.
Un dia seré mort i escriuran el meu nom en una pedra freda. Tu em vindràs a veure per Tots Sants al lloc on m'hauran llançat. Sé que em moriré d'un atac de pena de pensar que no puc pair la realitat. Un dia seré mort, però és igual tu també et moriràs i potser ho faràs molt abans que jo pengi d'una escala. M'és igual tothom, m'és igual tot plegat. Un dia seré mort. Mort. Autor: Lluís Costabella
12.
Al final, cauré de genolls, suplicaré que algú em faci mal, que em matis. Al final, hauré de mossegar-me els llavis, hauré de callar o hauré de mentir. Jo ja he vist el que havia de veure i ja he negat el que un dia em vaig creure. I ara sóc el fill d'un temps, el fill d'una neura, sóc el fill maleït que un dia vau perdre. Jo ja he vist el que havia de veure i ja he negat el que un dia em vaig creure. I ara sóc el fill d'un temps, el fill d'una neura, sóc el fill maleït que un dia vau perdre. I no suplicaré que em salvis. Autor: Lluís Costabella
13.
De què serveix mirar-me per dins un cop i un altre si com les tristes aigües d'un llac reflexo impàvids i cecs miratges que he calcat. No encenguis per a mi cap llum, vull estar fosc, tocar-me el cos, desenganxar-me la pell. I al fons de tot, matar l'arrel que creixo tort. De què serveix queixar-me si res no pot canviar-me i el mal que he dut per dins arreu s'escampa. Faré del món el meu taüt sellat per sempre. Autor: Lluís Costabella
14.
Estar a casa, estar tancat respirant tranquil·litat. Estar a casa, estar cansat rendint comptes al passat. Estar a casa, estar tancat. Si algú truca, no hi sóc pas. Estar a casa, estar sonat. Si res passa, ningú ho sap. Casa meva és un palau, casa meva és un castell. M'hi faig, m'hi estic, hi dormo i hi visc. I, quan és fosc, hi bec i oblido. És com una mare, jo menjo dins seu. M'hi retinc i avinc, és tot el que tinc. No hi ha lloc més invulnerable. Casa meva és cor endins, és on s'amaga el primer desig, és on hauria de ser feliç si tal vegada això fos possible. Autor: Lluís Costabella
15.
Compulseu el vostre gust, no us escapeu del flaire, Obriu de bat els ulls i ompliu-vos el cap d'imatges. I que per una il·lustre sort tingueu una bona mort. Tota bèstia té un refugi, tota bèstia té un destí. Només les ànimes disminuïdes no fan cas dels endevins. I que per una il·lustre sort tingueu una bona mort. Autor: Lluís Costabella
16.
A la casa de la mort, un cop deixes la vida, no hi ha colors. A la casa de la mort, quan ja tot són mentides, qualsevol dia, tu i jo altre cop. On les famílies maseguen marfits comiats. On les esqueles de pedra són noms plorats. A la casa de la mort les promeses van desfent-se: no valen res. A la casa de la mort, comunicats de ràbia, secrets desitjos mai acomplerts. On les famílies maseguen marfits comiats. On les esqueles de pedra són noms plorats. Autor. Lluís Costabella

about

ESKITSCHOFRÈNIA - Malalts de Kitsch- és un projecte ideat per la comunitat de fans de Kitsch a la xarxa, on 15 grups d’arreu dels Països catalans i dels estils més diversos han fet versions del grup.

La iniciativa al més pur estil Kitsch, autogestionada i independent, sorgeix dels fans i per als fans, elaborant un treball ple de respecte, il·lusió, coherència, diversitat i sobretot, empatía per un grup que significa alguna cosa més que un grapat de cançons d’entreteniment i/o per passar la estona.

Un disc fet per fans dirigit als que ja ho són i als que ho vulguin ser. Una bona oportunitat per endinsar-se al món Kitsch des de noves sonoritats. Les portes estan obertes!

Podeu demanar el CD demanant-lo al nostre web:
www.kitsch.cat

AVÍS: En queden molt poques unitats!

credits

released August 28, 2013

Els grups que han participat en aquest primer homenatge són:

Abisme,
Alisis,
Samitier,
Casual,
Morelands,
The L.I.P,
Desafiant,
Lalaw Junk,
Les Nenes Maques,
Àcid Úric,
Taüs,
Abús,
Món a la Cova & Indi,
Kasimiro Makarrón
Sicran.

La coordinació del projecte final ha estat a càrrec de Narcís Torra, president del Kitschfans (facebook), i la maquetació de la portada ha estat realitzada per Júlia Planas a partir del disseny original de Xavier Boronat.

license

all rights reserved

tags

about

Kitsch Catalonia, Spain

Kitsch és un grup de rock fundat el 1985 a Banyoles per Lluís Costabella i Joan Pairó.

contact / help

Contact Kitsch

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like EsKitschofrènia - Primer Disc d'Homenatge a Kitsch (2012), you may also like: