Kitsch a L'Espai Live (BCN 1998) Primer Curset d'Iniciació al Fracàs

by Kitsch

/
1.
2.
La crua realitat Un espantall mogut al vent, Sense cor, sense cervell. La cruel seducció Homes i dones al carrer suplicant un nou 1917. I passa el temps i la crua realitat continua. La creu que he portat Ara desfet, ara trencat. i jo, almenys, jo, capaç. El preu que n´he pagat Ara venut, ara comprat; I com jo, tan pocs. I passa el temps I la crua realitat continua. Continua Autor: Lluís Costabella
3.
4.
Cremaré els meus vestits i em faré pobre, Estriparé els meus llençols per a dormir amb la blasfèmia; I amb la sang pujada al cap m´abandonaré a la histèria. Autor: Lluís Costabella
5.
6.
Potser és divendres quan em deixo enlluernar per la llum dels enganxosos carrers. No veig res seguint un incert destí. Mentre dorms el rastre m´embrut els ulls. I segueixo caminant dintre la foscor que xuclant s´emporta el meu desig de viure. Rebutjo la temptació de les horribles cantonades que m´ofereixen sortides massa justes. No puc treure´m del cap el que necessitava: una fissura on posar-me i riure´m de tot. I segueixo caminant dintre la foscor que xuclant s´emporta el meu desig de viure. Jo vull morir ofegat a l´estany cobert per la cendra i el delit del teu cos. Potser era divendres, però no n'estic segur i tu ja no pots recordar la veritat, enfonsada al teu llac irreal on no sempre la cendra et besa els peus Autor: Joan Pairó
7.
8.
Condemnat a respirar aquest aire d'espines, fetes de pols de dies que no tornaran. Però ara és el moment més masoquista i, sàdic, t´odies la pell. Però no val la pena pensar-hi, queda molt temps. El meu neguit inflable és l´inefable caràcter: sobrietat indesxifrable de temps no coneguts. La paciència subtil, cadena que no es trencarà i les dents amortiran el cop. Però no val la pena pensar-hi, queda molt temps. I el destí, ferit, cau pel seu pes, condemnat a la pols dels dies, condemnat a aquest aire fet d'espines, fins avui i no demà. Però no val la pena pensar-hi, queda molt temps. Autor: Lluís Costabella
9.
10.
Aigües medicinals cauen en pluja sobre la teva cara rovellada. La sang corre lenta, marca el pas decisiva sense un color específic: del verd al blau. Passes lentes i una veu com l´oxigen que transpires i cristal·litzes als pulmons com un ferro roent. I les rates se´t mengen el formatge dels ulls. El jo es perd, la imatge vola, la llibertat s´escola com fum. Saps prescindir sense opció del camí dur i contundent de la fi. El president d'Amèrica es descorda la bragueta... És la fi. El president d'Amèrica es llença al buit... i els corbs li vetllen la caiguda. És la fi. Autor: Lluís Costabella
11.
12.
Mai l´aurora no havia mostrat els seus ullals tan salvatgement lluents ni clavat a la blanca lluna queixalada tan fonda i tan endins. Mai cap cor tan tendre no havia glaçat aquella que de plors vesteix el dia ni pintat a la cara dels que riuen un posat més fosc i més pansit. Avui havia de ser un dia feliç per a la núvia. Ara un raig de llum encén els seus cabells retallant-li ombres a la cara, els seus pits freds ja no tremolen, li han posat flors negres a les mans. Avui havia de ser un dia feliç per a la núvia Autor: Joan Pairó
13.
A la casa de la mort, un cop deixes la vida, no hi ha colors. A la casa de la mort, quan ja tot són mentides, qualsevol dia, tu i jo altre cop. On les famílies maseguen marfits comiats. On les esqueles de pedra són noms plorats. A la casa de la mort les promeses van desfent-se: no valen res. A la casa de la mort, comunicats de ràbia, secrets desitjos mai acomplerts. On les famílies maseguen marfits comiats. On les esqueles de pedra són noms plorats. Autor. Lluís Costabella
14.
15.
Pinta ocells bruts volant d´esquena. Pinta ningú que val la pena. Pinta l´orgull de tenir lepra. pinta nu un cel vermell. Colors del sol Colors del vespre. Pinta l´esforç de caure enrere. Pinta mussols i llunes plenes. pinta el buit al voltant teu, Pinta la nit de color negre. Colors de pau Colors de guerra. Autor: Lluís Costabella

about

Només la desgràcia es pot esperar quan un cec guia un altre cec.
Com una filera de cecs ridículs que se segueixen els uns als altres,
amb els ulls secs i els caps en alt, així anem caient tots... un rere l'altre, sense remei.

I així van anar caient, una a una, les cançons del Primer Curset d'Iniciació al Fracàs al concert oficiat per Kitsch (amb la col·laboració de Jaume García i Mariona Aupí de Fang) a la sala L'Espai de Barcelona el dia 16 d'octubre de 1998.

El Curset d'Iniciació al Fracàs va ser un espectacle àudio-visual expressament dissenyat per a ser realitzat en teatres i sales amb possibilitats de projecció d'imatges. Se'n van fer només quatre concerts: dos a Banyoles, un a Salt i un de final a Barcelona, a la sala L'Espai, que és justament el que teniu ara al vostre abast. Recuperat directament des de l'oblit per un fan de Kitsch i setze anys després d'aquell viatge...

És un honor convidar-vos a fracassar de nou amb nosaltres!!

credits

released December 1, 2014

Joan Pairó: Bass
Lluís Costabella: Guitar, Vocals & Programming

Special Guests: Jaume García & Mariona Aupí

Rosky Ros: Sound technician
Xevi Canela: Lighting technician
Xavi Pèrez: Visual Works & Projections

license

all rights reserved

tags

about

Kitsch Catalonia, Spain

Kitsch és un grup de rock fundat el 1985 a Banyoles per Lluís Costabella i Joan Pairó.

contact / help

Contact Kitsch

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Kitsch, you may also like: