Kitsch Deu (2008)

by Kitsch

/
1.
Final 03:44
Amics morts i molts que no ho eren avui vénen a veure'm, avui vénen a buscar-me amb cares de ningú. Volen endur-se els meus records prohibits, els esborranys de la meva demència, el to dramàtic i el deix malaltís que he anat bastint tots aquests anys. Forasters i pretendents de cera avancen lentament, amb procacitat intensa em miren fixament. La convivència s'ha tornat banal, la pervivència, espasmòdica. La inconsciència no té final, la meva por no té resposta. La vigilància s'ha tornat cruel ara que vetllo el darrer canvi d'hora, ara que sé el que no cal saber, ara que sé que és massa tard. No oblidaré els qui m'estimaven, no deixaré els qui mai no he deixat. Seré una imatge dins d'una pantalla. Seré un record d'un temps passat. Amics morts i molts que no ho eren avui vénen a veure'm Autor: Lluís Costabella
2.
Imitació 03:55
Massa aviat és tard. Qui trobaré per imitar ara, que la pau ja no s'amaga i el somni inquiet no para enlloc? Quin de tots els personatges gosarà demanar clemència si el dol n'és protagonista i no contempla cap perdó? Massa aviat és tard. Qui donarà repòs als morts? Qui et regalarà muntanyes? Qui et cremarà els records? No diràs que no tindràs el que no has volgut encara ni sabràs que no podràs perdre-ho tot altra vegada. El plaer de mentir és l'orgull dels miserables. El futur no va per aquí no l'esperis endebades. Autor: Lluís Costabella
3.
Dominis 03:38
Estar a casa, estar tancat respirant tranquil·litat. Estar a casa, estar cansat rendint comptes al passat. Estar a casa, estar tancat. Si algú truca, no hi sóc pas. Estar a casa, estar sonat. Si res passa, ningú ho sap. Casa meva és un palau, casa meva és un castell. M'hi faig, m'hi estic, hi dormo i hi visc. I, quan és fosc, hi bec i oblido. És com una mare, jo menjo dins seu. M'hi retinc i avinc, és tot el que tinc. No hi ha lloc més invulnerable. Casa meva és cor endins, és on s'amaga el primer desig, és on hauria de ser feliç si tal vegada això fos possible. Autor. Lluís Costabella
4.
Inèrcia 05:05
Agafarem per inèrcia dreceres inconcretes cap a nous malentesos. Augmentarem la prepotència, armats amb la ignorància i les falses percepcions. Afegirem a la distància els dubtes inconscients que la vida no atrapa. Tremolarem com els avantpassats davant de l'infortuni, sense l'assegurança. Poques il·lusions calen per sobreviure les invasions nocturnes d'insomni i de tortura. Perduda la memòria, els somnis són difunts. Som hostes d'un malson que encara continua fent via per la vida, pengem tots d'un sol fil. Perduda l'esperança, tots els records són buits. Autor: Lluís Costabella
5.
Mentides 03:11
Mentides, estan parlant de tu. Mentides, estan parlant de mi. Amb veus que et volen comprar, amb veus que et poden trair, amb veus que entonen cançons que tu no vols sentir. Mentides, estan parlant de tu. Mentides, estan parlant de mi. Amb veus que et volen odiar, amb veus que et poden ferir, amb veus que et volen fer creure un no que és que sí. Mentides, tot són mentides. Autor: Lluís Costabella
6.
Orgull 03:36
Estic fora de mi, estic fora de lloc, però no em fa cap vergonya dir-te realment com sóc. Hauria d'estar per sobre, potser hauria d'estar mort, però cada dia que passa es torna tot més fosc. Estic fora de mi, estic fora de joc, només queden relíquies de tot el que jo sóc. Hauria d'estar per sobre, potser hauria d'estar mort, deixar que tothom pensi que no he arribat enlloc. Fora massa aviat, però no fora del tot. Ja no et molesto més, o gens és menys que poc? Sé que no sóc com tu, que cada cop quedo pitjor, però és com si envegés el lloc del teu peu a la sabata. Autor: Lluís Costabella
7.
Precipici 02:57
Principalment he cercat coherència restaurant persones enmig de la demència. Principalment he inspeccionat cercles maleint a estones qualsevol repte. Principalment he estat testimoni dels renecs dels àngels enmig dels dimonis. Principalment he perdut la paciència dins del precipici on he llençat la resta. I ara sé d'odis malalts, ara sé d'honors perduts, ara sé de temps vençuts. Autor: Lluís Costabella
8.
Hereus 03:27
Joves pitjor que vells, impresentablement distrets, al mirall de la perfídia ignoren els motius concrets. Joves consentits, esclafables amb un dit, a les barbes del dimoni llepen fils que no han cosit. Joves esmaperduts, gelosos i saberuts, aixequen les mans enlaire perquè al fons no els queda gaire. Joves incandescents, batejats amb el neguit, sense pressa en madurar-se, ja fa temps que s'han podrit. Joves impenitents, condemnats perquè no saben fugir d'un fàstic que ja no atrapen a veure'n les dimensions. Per sort els deixarem a la seva sort, i un món ben mort i poca gràcia. Per sort ja no hi serem abans de veure com s'ho agafen. Autor: Lluís Costabella
9.
Testament 04:48
Vint anys gemegant, fent de l'angoixa el nostre cant. Vint anys gemegant, sentint les llàgrimes coll avall i el cansament en caiguda lliure dins el cos. Estem tan acostumats a predicar al desert que ni la sorra als ulls ja no ens fa cap mal. Dins del pou dels pensaments cavarem la nostra tomba, que ningú ens busqui l'ombra, no ens la trobarà. No, no buscarem nous camins. No, no buscarem noves maneres. No, no buscarem causes eternes ni buscarem cap paradís. Només farem senyals de fum per als qui encara hi vulguin veure. Predicarem la religió per als qui encara vulguin aprendre. I ofegarem les queixes dels malalts de malenconia trinxant malmeses i velles cançons fetes d'encenalls. Ni tan sols queden museus on vulguin dissecar-nos, ni tan sols queden cançons excitants per masturbar-nos, ni tan sols ens queda enlloc un racó per amagar-nos. Deixeu-nos morir en pau. Autor: Lluís Costabella

about

Desè àlbum de Kitsch. Auto-produït pel grup i distribuït per la discogràfica Laura R.Perkins.


"Grans lletres, gran producció, grans cançons.

Foscor, mort, angoixa, tristor, enyorança, desencís, desesperança... alguns dels termes que descriuen l'univers propi dels Kitsch que queda palès en aquest engrescador Kitsch 10.

Dic engrescador perquè és un disc que irònicament, per la temàtica de la mort i el decés, tan present en tot el treball, (començant per la portada) mostra i desprèn una vitalitat enorme, que fa pensar que estem en un gran moment de la música feta a casa nostra, I que a Catalunya n'hem après molt en quant a la producció de discos, en acabar bé un treball que tingui una bona base inicial: bones cançons,

(...) i em va semblar que gaudeix d'una força envejable. D'una solidesa, d'un "wall of sound" per tenir en consideració i com a referència a partir d'ara. I especialment per a mi, que mai abans havia escoltat un disc sencer de Kitsch. Però que avui m'he trobat amb una dosi d'aquelles de "no vols caldo, tres tasses!! "

lurinal.blogspot.com.es/2008/07/kitsch-10.html

Videoclip Dominis:
www.youtube.com/watch?v=GPwm2qHyqa4

Videoclip Testament:
www.youtube.com/watch?v=Lm1cQlL9b1g

DISPONIBLE EN CD A WWW.KITSCH.CAT

credits

released January 1, 2008

Lluís Costabella: Veu i Guitarra
Joan Pairó: Baix i Veu
Jordi Farreras: Bateria
David Zamora: Guitarra

license

all rights reserved

tags

about

Kitsch Catalonia, Spain

Kitsch és un grup de rock fundat el 1985 a Banyoles per Lluís Costabella i Joan Pairó.

contact / help

Contact Kitsch

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Kitsch, you may also like: