KITSCH DEU (2008)

by Kitsch

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.

      €6 EUR  or more

     

1.
03:44
2.
03:55
3.
03:38
4.
05:05
5.
03:11
6.
03:36
7.
02:57
8.
03:27
9.
04:48

about

Grans lletres, gran producció, grans cançons.

Foscor, mort, angoixa, tristor, enyorança, desencís, desesperança... alguns dels termes que descriuen l'univers propi dels Kitsch que queda palès en aquest engrescador Kitsch 10.

Dic engrescador perquè és un disc que irònicament, per la temàtica de la mort i el decés, tan present en tot el treball, (començant per la portada) mostra i desprèn una vitalitat enorme, que fa pensar que estem en un gran moment de la música feta a casa nostra, I que a Catalunya n'hem après molt en quant a la producció de discos, en acabar bé un treball que tingui una bona base inicial: bones cançons,

(...) i em va semblar que gaudeix d'una força envejable. D'una solidesa, d'un "wall of sound" per tenir en consideració i com a referència a partir d'ara. I especialment per a mi, que mai abans havia escoltat un disc sencer de Kitsch. Però que avui m'he trobat amb una dosi d'aquelles de "no vols caldo, tres tasses!!"

lurinal.blogspot.com.es/2008/07/kitsch-10.html

DISPONIBLE EN CD A WWW.KITSCH.CAT

credits

released January 1, 2008

Lluís Costabella: Veu i Guitarra
Joan Pairó: Baix i Veu
Jordi Farreras: Bateria
David Zamora: Guitarra

tags

license

all rights reserved

about

Kitsch Catalonia, Spain

Kitsch és un grup de rock fundat el 1985 a Banyoles per Lluís Costabella i Joan Pairó.

contact / help

Contact Kitsch

Streaming and
Download help

Track Name: Final
Amics morts i molts que no ho eren
avui vénen a veure'm,
avui vénen a buscar-me
amb cares de ningú.

Volen endur-se els meus records prohibits,
els esborranys de la meva demència,
el to dramàtic i el deix malaltís
que he anat bastint tots aquests anys.

Forasters i pretendents de cera
avancen lentament,
amb procacitat intensa
em miren fixament.

La convivència s'ha tornat banal,
la pervivència, espasmòdica.
La inconsciència no té final,
la meva por no té resposta.

La vigilància s'ha tornat cruel
ara que vetllo el darrer canvi d'hora,
ara que sé el que no cal saber,
ara que sé que és massa tard.

No oblidaré els qui m'estimaven,
no deixaré els qui mai no he deixat.
Seré una imatge dins d'una pantalla.
Seré un record d'un temps passat.

Amics morts i molts que no ho eren
avui vénen a veure'm

Autor: Lluís Costabella
Track Name: Imitació
Massa aviat és tard.
Qui trobaré per imitar ara,
que la pau ja no s'amaga
i el somni inquiet no para enlloc?

Quin de tots els personatges
gosarà demanar clemència
si el dol n'és protagonista
i no contempla cap perdó?

Massa aviat és tard.
Qui donarà repòs als morts?
Qui et regalarà muntanyes?
Qui et cremarà els records?

No diràs que no tindràs
el que no has volgut encara
ni sabràs que no podràs
perdre-ho tot altra vegada.

El plaer de mentir
és l'orgull dels miserables.
El futur no va per aquí
no l'esperis endebades.

Autor: Lluís Costabella
Track Name: Dominis
Estar a casa, estar tancat
respirant tranquil·litat.

Estar a casa, estar cansat
rendint comptes al passat.

Estar a casa, estar tancat.
Si algú truca, no hi sóc pas.

Estar a casa, estar sonat.
Si res passa, ningú ho sap.

Casa meva és un palau,
casa meva és un castell.
M'hi faig, m'hi estic, hi dormo i hi visc.
I, quan és fosc, hi bec i oblido.

És com una mare, jo menjo dins seu.
M'hi retinc i avinc, és tot el que tinc.
No hi ha lloc més invulnerable.

Casa meva és cor endins,
és on s'amaga el primer desig,
és on hauria de ser feliç
si tal vegada això fos possible.

Autor. Lluís Costabella
Track Name: Inèrcia
Agafarem per inèrcia dreceres inconcretes
cap a nous malentesos.

Augmentarem la prepotència, armats amb la ignorància
i les falses percepcions.

Afegirem a la distància els dubtes inconscients
que la vida no atrapa.

Tremolarem com els avantpassats davant de l'infortuni,
sense l'assegurança.

Poques il·lusions calen per sobreviure
les invasions nocturnes d'insomni i de tortura.
Perduda la memòria, els somnis són difunts.

Som hostes d'un malson que encara continua
fent via per la vida, pengem tots d'un sol fil.
Perduda l'esperança, tots els records són buits.


Autor: Lluís Costabella
Track Name: Mentides
Mentides,
estan parlant de tu.

Mentides,
estan parlant de mi.

Amb veus que et volen comprar,
amb veus que et poden trair,
amb veus que entonen cançons
que tu no vols sentir.

Mentides,
estan parlant de tu.

Mentides,
estan parlant de mi.

Amb veus que et volen odiar,
amb veus que et poden ferir,
amb veus que et volen fer creure
un no que és que sí.

Mentides,
tot són mentides.


Autor: Lluís Costabella
Track Name: Orgull
Estic fora de mi,
estic fora de lloc,
però no em fa cap vergonya
dir-te realment com sóc.

Hauria d'estar per sobre,
potser hauria d'estar mort,
però cada dia que passa
es torna tot més fosc.

Estic fora de mi,
estic fora de joc,
només queden relíquies
de tot el que jo sóc.

Hauria d'estar per sobre,
potser hauria d'estar mort,
deixar que tothom pensi
que no he arribat enlloc.

Fora massa aviat,
però no fora del tot.
Ja no et molesto més,
o gens és menys que poc?

Sé que no sóc com tu,
que cada cop quedo pitjor,
però és com si envegés el lloc
del teu peu a la sabata.


Autor: Lluís Costabella
Track Name: Precipici
Principalment
he cercat coherència
restaurant persones
enmig de la demència.

Principalment
he inspeccionat cercles
maleint a estones
qualsevol repte.

Principalment
he estat testimoni
dels renecs dels àngels
enmig dels dimonis.

Principalment
he perdut la paciència
dins del precipici
on he llençat la resta.

I ara sé d'odis malalts,
ara sé d'honors perduts,
ara sé de temps vençuts.


Autor: Lluís Costabella
Track Name: Hereus
Joves pitjor que vells,
impresentablement distrets,
al mirall de la perfídia
ignoren els motius concrets.

Joves consentits,
esclafables amb un dit,
a les barbes del dimoni
llepen fils que no han cosit.

Joves esmaperduts,
gelosos i saberuts,
aixequen les mans enlaire
perquè al fons no els queda gaire.

Joves incandescents,
batejats amb el neguit,
sense pressa en madurar-se,
ja fa temps que s'han podrit.

Joves impenitents,
condemnats perquè no saben
fugir d'un fàstic que ja no atrapen
a veure'n les dimensions.

Per sort els deixarem a la seva sort,
i un món ben mort i poca gràcia.
Per sort ja no hi serem
abans de veure com s'ho agafen.


Autor: Lluís Costabella
Track Name: Testament
Vint anys gemegant,
fent de l'angoixa el nostre cant.

Vint anys gemegant,
sentint les llàgrimes coll avall
i el cansament en caiguda lliure dins el cos.

Estem tan acostumats
a predicar al desert
que ni la sorra als ulls
ja no ens fa cap mal.

Dins del pou dels pensaments
cavarem la nostra tomba,
que ningú ens busqui l'ombra,
no ens la trobarà.

No, no buscarem nous camins.
No, no buscarem noves maneres.
No, no buscarem causes eternes
ni buscarem cap paradís.

Només farem senyals de fum
per als qui encara hi vulguin veure.
Predicarem la religió
per als qui encara vulguin aprendre.

I ofegarem les queixes
dels malalts de malenconia
trinxant malmeses i velles cançons
fetes d'encenalls.

Ni tan sols queden museus
on vulguin dissecar-nos,
ni tan sols queden cançons
excitants per masturbar-nos,
ni tan sols ens queda enlloc
un racó per amagar-nos.

Deixeu-nos morir en pau.


Autor: Lluís Costabella