Get all 15 Kitsch releases available on Bandcamp and save 30%.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of Kitsch a Manlleu - Live (1994), Kitsch a La Nau (1992), Kitsch - Les Mosques (1987), Kitsch - Capsa De Trons (1988), Kitsch a la Cova - Ratificació EP (2017), Kitsch a la Cova (2015), EsKitschada - Segon Disc d'Homenatge a Kitsch (2015), Kitsch a L'Espai Live (BCN 1998) Primer Curset d'Iniciació al Fracàs, and 7 more.
1. |
Final
03:44
|
|||
|
Amics morts i molts que no ho eren
avui vénen a veure'm,
avui vénen a buscar-me
amb cares de ningú.
Volen endur-se els meus records prohibits,
els esborranys de la meva demència,
el to dramàtic i el deix malaltís
que he anat bastint tots aquests anys.
Forasters i pretendents de cera
avancen lentament,
amb procacitat intensa
em miren fixament.
La convivència s'ha tornat banal,
la pervivència, espasmòdica.
La inconsciència no té final,
la meva por no té resposta.
La vigilància s'ha tornat cruel
ara que vetllo el darrer canvi d'hora,
ara que sé el que no cal saber,
ara que sé que és massa tard.
No oblidaré els qui m'estimaven,
no deixaré els qui mai no he deixat.
Seré una imatge dins d'una pantalla.
Seré un record d'un temps passat.
Amics morts i molts que no ho eren
avui vénen a veure'm
Autor: Lluís Costabella
|
||||
2. |
Imitació
03:55
|
|||
|
Massa aviat és tard.
Qui trobaré per imitar ara,
que la pau ja no s'amaga
i el somni inquiet no para enlloc?
Quin de tots els personatges
gosarà demanar clemència
si el dol n'és protagonista
i no contempla cap perdó?
Massa aviat és tard.
Qui donarà repòs als morts?
Qui et regalarà muntanyes?
Qui et cremarà els records?
No diràs que no tindràs
el que no has volgut encara
ni sabràs que no podràs
perdre-ho tot altra vegada.
El plaer de mentir
és l'orgull dels miserables.
El futur no va per aquí
no l'esperis endebades.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
3. |
Dominis
03:38
|
|||
|
Estar a casa, estar tancat
respirant tranquil·litat.
Estar a casa, estar cansat
rendint comptes al passat.
Estar a casa, estar tancat.
Si algú truca, no hi sóc pas.
Estar a casa, estar sonat.
Si res passa, ningú ho sap.
Casa meva és un palau,
casa meva és un castell.
M'hi faig, m'hi estic, hi dormo i hi visc.
I, quan és fosc, hi bec i oblido.
És com una mare, jo menjo dins seu.
M'hi retinc i avinc, és tot el que tinc.
No hi ha lloc més invulnerable.
Casa meva és cor endins,
és on s'amaga el primer desig,
és on hauria de ser feliç
si tal vegada això fos possible.
Autor. Lluís Costabella
|
||||
4. |
Inèrcia
05:05
|
|||
|
Agafarem per inèrcia dreceres inconcretes
cap a nous malentesos.
Augmentarem la prepotència, armats amb la ignorància
i les falses percepcions.
Afegirem a la distància els dubtes inconscients
que la vida no atrapa.
Tremolarem com els avantpassats davant de l'infortuni,
sense l'assegurança.
Poques il·lusions calen per sobreviure
les invasions nocturnes d'insomni i de tortura.
Perduda la memòria, els somnis són difunts.
Som hostes d'un malson que encara continua
fent via per la vida, pengem tots d'un sol fil.
Perduda l'esperança, tots els records són buits.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
5. |
Mentides
03:11
|
|||
|
Mentides,
estan parlant de tu.
Mentides,
estan parlant de mi.
Amb veus que et volen comprar,
amb veus que et poden trair,
amb veus que entonen cançons
que tu no vols sentir.
Mentides,
estan parlant de tu.
Mentides,
estan parlant de mi.
Amb veus que et volen odiar,
amb veus que et poden ferir,
amb veus que et volen fer creure
un no que és que sí.
Mentides,
tot són mentides.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
6. |
Orgull
03:36
|
|||
|
Estic fora de mi,
estic fora de lloc,
però no em fa cap vergonya
dir-te realment com sóc.
Hauria d'estar per sobre,
potser hauria d'estar mort,
però cada dia que passa
es torna tot més fosc.
Estic fora de mi,
estic fora de joc,
només queden relíquies
de tot el que jo sóc.
Hauria d'estar per sobre,
potser hauria d'estar mort,
deixar que tothom pensi
que no he arribat enlloc.
Fora massa aviat,
però no fora del tot.
Ja no et molesto més,
o gens és menys que poc?
Sé que no sóc com tu,
que cada cop quedo pitjor,
però és com si envegés el lloc
del teu peu a la sabata.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
7. |
Precipici
02:57
|
|||
|
Principalment
he cercat coherència
restaurant persones
enmig de la demència.
Principalment
he inspeccionat cercles
maleint a estones
qualsevol repte.
Principalment
he estat testimoni
dels renecs dels àngels
enmig dels dimonis.
Principalment
he perdut la paciència
dins del precipici
on he llençat la resta.
I ara sé d'odis malalts,
ara sé d'honors perduts,
ara sé de temps vençuts.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
8. |
Hereus
03:27
|
|||
|
Joves pitjor que vells,
impresentablement distrets,
al mirall de la perfídia
ignoren els motius concrets.
Joves consentits,
esclafables amb un dit,
a les barbes del dimoni
llepen fils que no han cosit.
Joves esmaperduts,
gelosos i saberuts,
aixequen les mans enlaire
perquè al fons no els queda gaire.
Joves incandescents,
batejats amb el neguit,
sense pressa en madurar-se,
ja fa temps que s'han podrit.
Joves impenitents,
condemnats perquè no saben
fugir d'un fàstic que ja no atrapen
a veure'n les dimensions.
Per sort els deixarem a la seva sort,
i un món ben mort i poca gràcia.
Per sort ja no hi serem
abans de veure com s'ho agafen.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
9. |
Testament
04:48
|
|||
|
Vint anys gemegant,
fent de l'angoixa el nostre cant.
Vint anys gemegant,
sentint les llàgrimes coll avall
i el cansament en caiguda lliure dins el cos.
Estem tan acostumats
a predicar al desert
que ni la sorra als ulls
ja no ens fa cap mal.
Dins del pou dels pensaments
cavarem la nostra tomba,
que ningú ens busqui l'ombra,
no ens la trobarà.
No, no buscarem nous camins.
No, no buscarem noves maneres.
No, no buscarem causes eternes
ni buscarem cap paradís.
Només farem senyals de fum
per als qui encara hi vulguin veure.
Predicarem la religió
per als qui encara vulguin aprendre.
I ofegarem les queixes
dels malalts de malenconia
trinxant malmeses i velles cançons
fetes d'encenalls.
Ni tan sols queden museus
on vulguin dissecar-nos,
ni tan sols queden cançons
excitants per masturbar-nos,
ni tan sols ens queda enlloc
un racó per amagar-nos.
Deixeu-nos morir en pau.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
Kitsch Catalonia, Spain
Kitsch és un grup de rock fundat el 1985 a Banyoles per Lluís Costabella i Joan Pairó.
If you like Kitsch, you may also like:
How Will I Live Without a Body?
by LOMA
An earthy yet somewhat chilly record about life, death, and reconnection, the latest from LOMA experiments with a turn towards the gloomy.
go to album
The Los Angeles shoegaze group strike a balance between propulsive noise and delicately crystalline sounds on their latest.
go to album
Asleep At The Wheel Of Love
by Chances Are
Sprightly, eccentric EP from a New Zealand-based post-punk outfit featuring members of Trust Punks, Cool Cult, and Long Distance.
go to album
MATANGO!
by The Kill Devil Hills
Down and dirty blues rock from this Western Australian band makes for a truly visceral listening experience.
go to album
This creative San Francisco guitar band melds trip hop, krautrock, My Bloody Valentine-esque noise, and jangle pop hooks.
go to album
Lost Themes IV: Noir
by John Carpenter
The latest installment of John Carpenter’s celebrated “Lost Themes” is now available for pre-order.
go to album
Noise pop at its finest from this rambunctious Melbourne group that thrives on louder-than-loud guitars and belted-out vocals.
go to album
