KITSCH EN CONCERT (2004)

by Kitsch

/
  • Streaming + Download

    Includes high-quality download in MP3, FLAC and more. Paying supporters also get unlimited streaming via the free Bandcamp app.
    Purchasable with gift card

      name your price

     

1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.

about

Kitsch live at La Mirona (Salt) 30 d'abril del 2004.

credits

released January 30, 2018

Enregistrament i post-producció: Filmut Produccions
So Directe: Rosky Ros
Il·luminació: Xavi Vidal
Imatges addicionals: Lluís Costa, Marc Martí i David G.Aregall
Muntatge Audiovisual: Lluís Costabella
Fotografies: Marc Torregrosa
Disseny i Maquetació: Joan Ametller

Kitsch on the Road 2004 movie by Lluís Costa

license

all rights reserved

tags

Track Name: Aurora live 2004
Aurora
hi ha un nen que plora
perquè té un home amagat a dins.

Aurora,
és una dura prova
tastar la droga del desencís.

Aurora
hi ha un nen que plora
perquè s'enyora del paradís.

Aurora
és una dura prova
vetllar tot sol fins la mitjanit.

Vol tornar a la vora, vol tornar al costat,
vol tornar a la vida, vol tornar al teu braç.

Vol tornar a la vora, vol tornar al costat
de qui ell s'estima i a qui no ha oblidat.

Autor. Lluís Costabella
Track Name: Glaucoma live 2004
Brilla la llum del carrer que més m'estimo.
Sembla de colors si la miro fixament.
Sembla que es mogui i em fa sentir indefens,
sol, tristament i en va... brilla intermitent.

El sol l'apaga fins que l'esgota
i es torna cega com el glaucoma.
El sol l'apaga fins que l'esborra
i es torna blanca com el glaucoma.

És la llum dels meus moments,
els més corrents i grisos.
És la llum que m'ha adonat d'allò que més respiro:
l'alè d'un sospir concret, d'una ironia falsa,
d'un petit calfred de l'ànima, negra d'ombra i de misteri.

El sol l'apaga fins que l'esgota
i es torna cega com el glaucoma.
El sol l'apaga fins que l'esborra
i es torna blanca com el glaucoma.


Autor. Lluís Costabella
Track Name: Confessió live 2004
Al final
cauré de genolls.
Suplicaré
que algú em faci mal,
que em matis.

Al final
hauré de mossegar-me els llavis.
Hauré de callar
o hauré de mentir.

Jo ja he vist el que havia de veure
i ja he negat tot el que un dia em vaig creure.
I ara sóc el fill d'un temps, el fill d'una neura.
Sóc el fill maleït que un dia vau perdre.

I no suplicaré.
No suplicaré que em salvis.
Track Name: Crisi live 2004
No cal ser la llum,
només brillar a les fosques,
fer de la teva cova un recer propi i segur.

Ser un rei a l'exili, nostàlgic i ofès,
l'últim descendent d'una raça oblidada.
Ser pare i ser mare de l'univers.

No cal ser feliç,
només semblar-ho a estones,
fer de la teva vida un conte cruel i pervers.

Ser un fera salvatge d'amor ferida,
l'escuma d'una onada sense fre.

Ser pare i ser mare de l'univers.

Ser un fera salvatge d'amor ferida,
l'escuma d'una onada sense fre.
Donar un pas de gegant dins de l'abisme
d'una crisi perfecta en moviment.

Ser pare i ser mare de l'univers.

Autor: Lluís Costabella
Track Name: Noves Criatures live 2004
Deixeu-me en pau, deixeu-me blau.
El meu camí no és existir, no és decidir.

Deixeu-me estar, deixeu-me cridar.
Bé impassible o bé exaltat.

Deixeu-me en pau, deixeu-me blau,
que no existeix la veritat.

Deixeu-me sol, oblideu-me tots.
Que jo no sóc ni mai no he estat.

La meva realitat no té necessitats.
La meva realitat és indefensa.

D'una manera intensa la revolta m'allibera.
D'una manera intensa no em puc parar.

Autor: Lluís Costabella
Track Name: Introspecció live 2004
De què serveix mirar-me per dins un cop i un altre
si com les tristes aigües d'un llac reflexo impàvids i cecs miratges…
que he calcat.

No encenguis per a mi cap llum, vull estar fosc,
tocar-me el cos, desenganxar-me la pell.
I al fons de tot, matar l'arrel... que creixo tort.

De què serveix queixar-me si res no pot canviar-me
i el mal que he dut per dins arreu s'escampa.

Faré del món el meu taüt… tancat per sempre.

Autor: Lluís Costabella
Track Name: Oceà live 2004
Ets lluny, no ho veus ?
Ets prou lluny per ofegar-te.

A remolc de les onades
el blau se't fa un color estrany,
una boira de sang, d'aigua perversa.

Ets lluny, no ho veus ?
I peses prou per enfonsar-te.

A remolc de les onades
a embranzides vas deixant
el que ens va costar tant: tota una vida.

Quin oceà t'ha tocat per empassar-te ?
Quin oceà has triat per oblidar-me ?
Quin oceà serà la fi del teu viatge ?
Quin oceà ?

Autor: Lluís Costabella
Track Name: Desdeny live 2004
He pintat de vermell el teu oblit
i he guardat el meu goig dins d'una capsa
i al calendari he afegit la data
del dia que he de tornar-me boig.

M'ha semblat sentir veus dins del meu cap
dient que ja fa temps vas enganyar-me.
No sé si mai t'ho podré perdonar,
per bé que tu no en perdis l'esperança.

Cada instant podria semblar un any
i el més difícil esdevenir ara.
¿Qui et pot negar que dins la seva cara
no amaga en realitat la d'un estrany?

Sovint no hi ha perquès, no hi ha favors,
només uns quants porucs batecs del cor
recordant-nos feixucs a cada toc
que som només fets de pols animada.

Quantes indignitats fan necessari un crim?
Quanta misèria forma una desgràcia?
Quantes desil·lusions abans del cop de gràcia?
Què hi ha que sigui més amarg que el dol?

Autor: Lluís Costabella
Track Name: Sol al Desert live 2004
Un sol home, un sol camí.

Petjades queden enrera,
al camí que hi ha al darrera.
Petjades que marquen la distància
que hi ha entre tu i jo.

Un sol home, un sol destí.

Petjades queden enrera,
al camí que enlloc em porta.
Petjades que marquen la distància
que hi ha entre tu i jo.


Autor: Lluís Costabella
Track Name: Xoc Psicòtic live 2004
El bell monstre vomita un riu de rellotges,
joies, ganivets de plata i sang de coure.

El pas del temps, problemes i ampolles de whisky,
Perfums, fulles d'afaitar, insectes, líquids i martells.

Potes de delicats ocells, peces de màquina cromades,
dents, cabells, bateries de cuina
i cranis, ruïnes del nostre temps.

Refulgents llaunes de cervesa,
òxid i pell menstrual negra.

Dansa nua sobre ossos esquerdats,
plens de sang, i talls de cristalls trencats.

T'emplenen el cap el sec final d'un vaixell buit
mentre la gent pesca en estanys tranquils.

Autor: Poema de Jim Morrison inclòs a "The lords & the New Creatures" (1969)

Traducció/adaptació: Lluís Costabella
Track Name: Oració live 2004
Deixeu que els nens vinguin a mi,
deixeu-me sentir la seva pell a prop,
l'escalfor de cossos menuts i fràgils.

Deixeu-me divertir amb els tendres infants,
destrossar la seva innocència d'àngels,
tacar de sang les meves mans infames.

El seu infern serà el meu rosari,
jo necessito d'ells, jo necessito estar-hi.

Deixeu-me tastar el seu encant,
deixeu-me destrossar els tendres infants,
tacar de sang les meves mans infames.

Deixeu que els nens vinguin a mi.

Autor: Lluís Costabella
Track Name: Déu i el Gos live 2004
Déu i el gos són dos
units en un sol cos per un misteri.

Déu no és bo, el gos tampoc,
vigila no et mosseguin.

Un és sant, l'altre és boig,
depèn de qui ensopeguis.

Déu i el gos són dos, som tu i jo i tots,
no és cap sorpresa.

Jo no sóc bo ni tu tampoc,
ni ningú no és el que sembla.

Uns per massa, altres per poc,
depèn de qui és venjat
o de qui es venja.

Déu i el gos sota el cel fosc,
instant la lluna a caure sobre tots.

Autor: Lluís Costabella
Track Name: Aprisió live 2004
Cura'm del mal i treu-lo de mi
que persegueixo
el temps que he passat,
el temps que he perdut
creant les pors que ara pateixo.

Cura'm del dol i treu-lo de mi
que malaeixo
el temps que he passat,
el temps que he perdut
creant un món que ara destrueixo.

Ja no em queda res per fer,
Ja no em queda res per dir.

Ha arribat l'hora de marxar,
ha arribat l'hora de fugir.

Autor: Lluís Costabella
Track Name: Le Mal live 2004
Tandis que les crachats rouges de la mitraille
sifflent tout le jour par l'infini du ciel bleu;
qu'écarlates ou verts, près du roi qui les raille,
croulent les bataillons en masse dans le feu;

Tandis qu'une folie épouvantable broie
et fait de cent miliers d'hommes un tas fumant;
-pauvres morts! dans l'été, dans l'herbe, dans ta joie,
nature! o toi qui fis ces hommes saintement…! -

Il est un dieu, qui rit aux nappes damassées
des autels, à l'encens, aux grandes calices d'or;
qui dans le bercement des hosannah s'endort,
et se réveille quand des mères, ramassées dans l'angoisse,
et pleurant sous leur vieux bonnet noir,
lui donnent un gros sou lié dans leur mouchoir.

Autor: Arthur Rimbaud (1870)

If you like Kitsch, you may also like: