Get all 15 Kitsch releases available on Bandcamp and save 30%.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of Kitsch a Manlleu - Live (1994), Kitsch a La Nau (1992), Kitsch - Les Mosques (1987), Kitsch - Capsa De Trons (1988), Kitsch a la Cova - Ratificació EP (2017), Kitsch a la Cova (2015), EsKitschada - Segon Disc d'Homenatge a Kitsch (2015), Kitsch a L'Espai Live (BCN 1998) Primer Curset d'Iniciació al Fracàs, and 7 more.
1. |
Aurora live 2004
04:49
|
|||
Aurora
hi ha un nen que plora
perquè té un home amagat a dins.
Aurora,
és una dura prova
tastar la droga del desencís.
Aurora
hi ha un nen que plora
perquè s'enyora del paradís.
Aurora
és una dura prova
vetllar tot sol fins la mitjanit.
Vol tornar a la vora, vol tornar al costat,
vol tornar a la vida, vol tornar al teu braç.
Vol tornar a la vora, vol tornar al costat
de qui ell s'estima i a qui no ha oblidat.
Autor. Lluís Costabella
|
||||
2. |
Glaucoma live 2004
05:05
|
|||
Brilla la llum del carrer que més m'estimo.
Sembla de colors si la miro fixament.
Sembla que es mogui i em fa sentir indefens,
sol, tristament i en va... brilla intermitent.
El sol l'apaga fins que l'esgota
i es torna cega com el glaucoma.
El sol l'apaga fins que l'esborra
i es torna blanca com el glaucoma.
És la llum dels meus moments,
els més corrents i grisos.
És la llum que m'ha adonat d'allò que més respiro:
l'alè d'un sospir concret, d'una ironia falsa,
d'un petit calfred de l'ànima, negra d'ombra i de misteri.
El sol l'apaga fins que l'esgota
i es torna cega com el glaucoma.
El sol l'apaga fins que l'esborra
i es torna blanca com el glaucoma.
Autor. Lluís Costabella
|
||||
3. |
Confessió live 2004
04:49
|
|||
Al final
cauré de genolls.
Suplicaré
que algú em faci mal,
que em matis.
Al final
hauré de mossegar-me els llavis.
Hauré de callar
o hauré de mentir.
Jo ja he vist el que havia de veure
i ja he negat tot el que un dia em vaig creure.
I ara sóc el fill d'un temps, el fill d'una neura.
Sóc el fill maleït que un dia vau perdre.
I no suplicaré.
No suplicaré que em salvis.
|
||||
4. |
Crisi live 2004
03:18
|
|||
No cal ser la llum,
només brillar a les fosques,
fer de la teva cova un recer propi i segur.
Ser un rei a l'exili, nostàlgic i ofès,
l'últim descendent d'una raça oblidada.
Ser pare i ser mare de l'univers.
No cal ser feliç,
només semblar-ho a estones,
fer de la teva vida un conte cruel i pervers.
Ser un fera salvatge d'amor ferida,
l'escuma d'una onada sense fre.
Ser pare i ser mare de l'univers.
Ser un fera salvatge d'amor ferida,
l'escuma d'una onada sense fre.
Donar un pas de gegant dins de l'abisme
d'una crisi perfecta en moviment.
Ser pare i ser mare de l'univers.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
5. |
||||
Deixeu-me en pau, deixeu-me blau.
El meu camí no és existir, no és decidir.
Deixeu-me estar, deixeu-me cridar.
Bé impassible o bé exaltat.
Deixeu-me en pau, deixeu-me blau,
que no existeix la veritat.
Deixeu-me sol, oblideu-me tots.
Que jo no sóc ni mai no he estat.
La meva realitat no té necessitats.
La meva realitat és indefensa.
D'una manera intensa la revolta m'allibera.
D'una manera intensa no em puc parar.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
6. |
Introspecció live 2004
05:54
|
|||
De què serveix mirar-me per dins un cop i un altre
si com les tristes aigües d'un llac reflexo impàvids i cecs miratges…
que he calcat.
No encenguis per a mi cap llum, vull estar fosc,
tocar-me el cos, desenganxar-me la pell.
I al fons de tot, matar l'arrel... que creixo tort.
De què serveix queixar-me si res no pot canviar-me
i el mal que he dut per dins arreu s'escampa.
Faré del món el meu taüt… tancat per sempre.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
7. |
Oceà live 2004
04:07
|
|||
Ets lluny, no ho veus ?
Ets prou lluny per ofegar-te.
A remolc de les onades
el blau se't fa un color estrany,
una boira de sang, d'aigua perversa.
Ets lluny, no ho veus ?
I peses prou per enfonsar-te.
A remolc de les onades
a embranzides vas deixant
el que ens va costar tant: tota una vida.
Quin oceà t'ha tocat per empassar-te ?
Quin oceà has triat per oblidar-me ?
Quin oceà serà la fi del teu viatge ?
Quin oceà ?
Autor: Lluís Costabella
|
||||
8. |
Desdeny live 2004
04:08
|
|||
He pintat de vermell el teu oblit
i he guardat el meu goig dins d'una capsa
i al calendari he afegit la data
del dia que he de tornar-me boig.
M'ha semblat sentir veus dins del meu cap
dient que ja fa temps vas enganyar-me.
No sé si mai t'ho podré perdonar,
per bé que tu no en perdis l'esperança.
Cada instant podria semblar un any
i el més difícil esdevenir ara.
¿Qui et pot negar que dins la seva cara
no amaga en realitat la d'un estrany?
Sovint no hi ha perquès, no hi ha favors,
només uns quants porucs batecs del cor
recordant-nos feixucs a cada toc
que som només fets de pols animada.
Quantes indignitats fan necessari un crim?
Quanta misèria forma una desgràcia?
Quantes desil·lusions abans del cop de gràcia?
Què hi ha que sigui més amarg que el dol?
Autor: Lluís Costabella
|
||||
9. |
Sol al Desert live 2004
04:18
|
|||
Un sol home, un sol camí.
Petjades queden enrera,
al camí que hi ha al darrera.
Petjades que marquen la distància
que hi ha entre tu i jo.
Un sol home, un sol destí.
Petjades queden enrera,
al camí que enlloc em porta.
Petjades que marquen la distància
que hi ha entre tu i jo.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
10. |
Xoc Psicòtic live 2004
03:40
|
|||
El bell monstre vomita un riu de rellotges,
joies, ganivets de plata i sang de coure.
El pas del temps, problemes i ampolles de whisky,
Perfums, fulles d'afaitar, insectes, líquids i martells.
Potes de delicats ocells, peces de màquina cromades,
dents, cabells, bateries de cuina
i cranis, ruïnes del nostre temps.
Refulgents llaunes de cervesa,
òxid i pell menstrual negra.
Dansa nua sobre ossos esquerdats,
plens de sang, i talls de cristalls trencats.
T'emplenen el cap el sec final d'un vaixell buit
mentre la gent pesca en estanys tranquils.
Autor: Poema de Jim Morrison inclòs a "The lords & the New Creatures" (1969)
Traducció/adaptació: Lluís Costabella
|
||||
11. |
Oració live 2004
03:06
|
|||
Deixeu que els nens vinguin a mi,
deixeu-me sentir la seva pell a prop,
l'escalfor de cossos menuts i fràgils.
Deixeu-me divertir amb els tendres infants,
destrossar la seva innocència d'àngels,
tacar de sang les meves mans infames.
El seu infern serà el meu rosari,
jo necessito d'ells, jo necessito estar-hi.
Deixeu-me tastar el seu encant,
deixeu-me destrossar els tendres infants,
tacar de sang les meves mans infames.
Deixeu que els nens vinguin a mi.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
12. |
Déu i el Gos live 2004
03:21
|
|||
Déu i el gos són dos
units en un sol cos per un misteri.
Déu no és bo, el gos tampoc,
vigila no et mosseguin.
Un és sant, l'altre és boig,
depèn de qui ensopeguis.
Déu i el gos són dos, som tu i jo i tots,
no és cap sorpresa.
Jo no sóc bo ni tu tampoc,
ni ningú no és el que sembla.
Uns per massa, altres per poc,
depèn de qui és venjat
o de qui es venja.
Déu i el gos sota el cel fosc,
instant la lluna a caure sobre tots.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
13. |
Aprisió live 2004
03:20
|
|||
Cura'm del mal i treu-lo de mi
que persegueixo
el temps que he passat,
el temps que he perdut
creant les pors que ara pateixo.
Cura'm del dol i treu-lo de mi
que malaeixo
el temps que he passat,
el temps que he perdut
creant un món que ara destrueixo.
Ja no em queda res per fer,
Ja no em queda res per dir.
Ha arribat l'hora de marxar,
ha arribat l'hora de fugir.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
14. |
Le Mal live 2004
03:22
|
|||
Tandis que les crachats rouges de la mitraille
sifflent tout le jour par l'infini du ciel bleu;
qu'écarlates ou verts, près du roi qui les raille,
croulent les bataillons en masse dans le feu;
Tandis qu'une folie épouvantable broie
et fait de cent miliers d'hommes un tas fumant;
-pauvres morts! dans l'été, dans l'herbe, dans ta joie,
nature! o toi qui fis ces hommes saintement…! -
Il est un dieu, qui rit aux nappes damassées
des autels, à l'encens, aux grandes calices d'or;
qui dans le bercement des hosannah s'endort,
et se réveille quand des mères, ramassées dans l'angoisse,
et pleurant sous leur vieux bonnet noir,
lui donnent un gros sou lié dans leur mouchoir.
Autor: Arthur Rimbaud (1870)
|
Kitsch Catalonia, Spain
Kitsch és un grup de rock fundat el 1985 a Banyoles per Lluís Costabella i Joan Pairó.
Streaming and Download help
If you like Kitsch, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp