KITSCH PAST 10 (2009 - 2013)

by Kitsch

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.

      €8 EUR  or more

     

1.
03:30
2.
03:59
3.
03:29
4.
03:43
5.
03:28
6.
7.
03:33
8.
9.
03:33
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
01:57

about

KITSCH PAST 10 / Kitsch després del KITSCH 10...

Després de sortir publicat el 2008 el KITSCH 10 (Deu),
el darrer CD de llarga durada de Kitsch, no hi va haver un
a(Déu) definitiu del grup tot i que semblava estar implícit...

El que SÍ hi va haver són uns quants CD Singles, cançons
en projectes externs i un bon grapat de concerts incendiaris...

I ara és el moment de poder-ne gaudir en la seva totalitat.

KITSCH PAST 1O recopila els següents treballs editats:

- Projecte Vigília (2009) CD Single Àudio/Vídeo
- Mala Idea (2011) CD Single
- Cors (2011) CD Single
- L'Odi Pot Més (2012) CD Single Àudio/Vídeo
- Sense Nom (2013) CD Single

Si voleu còpies d'alguns dels CD Singles que el composen...
les podeu demanar a: Horafosca@hotmail.com
o bé us podeu dirigir a la botiga del web:
www.kitsch.cat/site/index.php?sec=11

credits

released August 1, 2013

.
Lluís Costabella - Veu I Guitarra
Joan Pairó - Baix I Veu
Jordi Farreras - Bateria
David Zamora - Guitarra i Veu (excepte a Sense Nom)
.
Assessorament Tècnic: Rosky Ros
.
Enregistraments realitzats per Kitsch al Santuari de Banyoles
excepte les cançons en directe que van ser enregistrades a la
Sala Stroika de Manresa el 2011

tags

license

all rights reserved

about

Kitsch Catalonia, Spain

Kitsch és un grup de rock fundat el 1985 a Banyoles per Lluís Costabella i Joan Pairó.

contact / help

Contact Kitsch

Streaming and
Download help

Track Name: La Mosca
Salta a la cara.
De la cara a les mans
i del coll a la cara.
Salta a les mans.

De les mans a la cara.
Salta al coll.
Del coll a les mans,
de la cara al coll.

La mosca pesada.
La mosca importuna
La mosca intolerable.
que vola arreu.

A les parets, les fustes,
i els mobles,
les portes i el sostre,
la mosca ja hi és

Autor: Joan Brossa
Track Name: Vigília
Abúlics cossos desperten
d'una letargia de mesos
i se citen per celebrar-se.

S'empassen converses desapassionades
i se submergeixen dins xivarris efervescents
que els desequilibren.

La bogeria s'estén
entre l'histerisme col•lectiu
de borratxeres particulars.

Les hores són convidades
a remullar-se en alcohol
mentre a les parets són afusellats
reflexes dels llums de colors.

És la nit dels cabells de vidre,
dels ulls d'odi immadur
i dels diàlegs trivials.
És l'hora dels llavis de goma,
dels petons eixuts
i de frívoles sospites...
Són passions fràgils.

I els noms de nous amants
esdevenen temptació
en una orgia imperfecta.
I es donen a desitjos d'escuma
fins que una melodia els fa fora.

Són causes perdudes
per causes obscenes.

És vigília...

Autor: Joan Pairó
Track Name: Mala Idea
Aquesta virtut que em destrempa
Ara quan tot ho vull, i ho vull!
No és més que obscenitat i orgull
Per part teva

Aquesta fredor que em revela
L'enuig d'una distància immensa
No és més que una passió intensa
Desairada pel costum

Aquesta privació em provoca
Rebuig de la meva existència
Genera el més profund dels odis
Mala idea

Aquesta violència ingrata
Que es desferra del volum
M'aniquila, m'inquieta i alhora
Em fa més teu que el teu perfum

Jo he vingut amb les mans calentes
Jo he vingut com tu has volgut
M'he deixat i m'he quedat enrera
Ho he fet només per tu

Fes-me teu, fes-me un sogre
Fes-me pare, fes-me un fill
Però estira prou bé la corda
I fes un nus al cap del fil!

Si no és per mi que t'agomboles
Si no és per mi que ets més sublim
Acabaré odiant les hores
Que he vilipendiat somiant en tu

Autor: Lluís Costabella
Track Name: Col·lapse
Abandonats en un món de pena
La nostra alegria ens fa vergonya
La nostra idea no sembla nostra
I cada ensurt és un pensament

Improcedent
Condescendent
Idiota

Omnipotents en un món de fúria
La voluntat ens cega obscena
Ens fa invisible i ens gangrena
El sacrifici intermitent

Intranscendent
Inexistent
Inútil

Soldats de l'orde dels malvats
Campen pels prats del meu desordre
Dins els meus ulls dos ratpenats
Mouen les dents de l'engranatge

Inconsistent
Inconseqüent
Que ara col·lapsa

La nostra vida no sembla nostra
Ens fa i desfà voluptuosa
La nostra ment i la nostra ombra
No són refugis prou segurs

Autor. Lluís Costabella
Track Name: Cors
Els cors trencats, posa'ls en aigua,
fes que no perdin ni una llàgrima.

Els cors ferits, crema'ls de pressa,
enlaira'n el fum i apaga'n la cendra.

Els cors de pena, deixa'ls estar
cobrir-se de neu fins tornar-se glaç.

Els cors robats torna'ls a vendre
Sempre hi haurà qui els torni a perdre.

Saps que no es pot donar més, ningú podria,
saps que no es pot insistir més del que jo he fet.

Aleshores digue´m: què sóc jo per a tu?
Res
Track Name: Goigs a St. Hideto
Hores i més hores, dies, mesos i anys
esquivant les fòbies enmig del desordre
Hores a fora dels dies estranys
dels encants que em passen desapercebuts

Hores i mes hores captiu d'un espai
que ara com ara ja és insuficient
Primaveres santes, tardors animals
estius abominables, hiverns abismals

La vida s'escola a l'escola del mal
no hi ha penombres ni llums al final
Jo en vaig i en vinc de la vora del rastre
i en torno si puc oblidar-me'n

Tell me, somebody tell me, please tell me
digue'm que no puc estar equivocat
Tell me, somebody tell me, please tell me
perquè tot és tan difícil


Autor de l'adaptació catalana : Lluís Costabella
Track Name: L'Home Sol
L'home sol
camina vers el pou
del seus pensaments
no sent cap sentiment
els imagina, passa imatges
i les estudia dins seu

L'home sol
sovint tremola, sobretot de nit
surt i mira la lluna
riu poc a poc, plora de pressa
de por i de neguit

L'home sol
no troba conclusions, se li desfan
com castells de sorra en el mar
i quan parla, s'escolta la veu
és ronca i mai se li nua

L'home sol
camina vers el pou
dels seus pensaments

Autor: Lluís Costabella
Track Name: L'Odi pot Més
Trenca'm el cor mil vegades que no em sentiràs cridar
Encara que em fessis tornar cec així i tot veuria clar
Que l'odi pot més

Oblida'm a l'últim racó de món que fins i tot allà et faré nosa
Fes el que et sembli per avorrir-me i pensar en mi et farà plorar
Que l'odi pot més

Val més que et facis a la idea que jo no penso pas canviar
Sentiràs bé la meva mofa fins que arribi el teu final
Que l'odi pot més

Autor: Lluís Costabella
Track Name: Sense Nom
Cansats de cobrir aparences,
brotem dolguts i circumspectes.
Acaparem tots els defectes
trepitjant flors a tort i a dret.

Cínics, remisos i descreguts,
hem alertat que ningú ens plori.
Ens hem criat com desvalguts
i ara ens neguem en una bassa d'oli.

Posats a fer bé la punyeta
excel·lim sempre en el descompte.
Els qui avui maregem perdius,
demà matem fades dels contes.

Ens enrabiem que dóna gust.
La purulència ens glorifica.
Qui gosarà dir-nos que no
si ens amarguem tots sols la vida?

Som el que som i som com som.
Sabem que tot és de mentida.
Som els que som i som com som.
Som inefables i homicides.

Som els sense nom.

Autor: Lluís Costabella
Track Name: Personifikant
Jo, l’he convidat a entrar,
li he obert el portaló que travessa el jardí.
Jo, li he explicat qui sóc,
li he donat les claus i li he escalfat el llit.

I és ell! I és ell!

Jo, l’he convidat a seure,
li he obert el rebost i li he donat de beure.
Sí, jo, li he fet l’esmorzar,
he omplert fonts i gerres amb llet, fruita i pa.

I he marxat a la feina...
Sí, jo, he marxat a la feina...

I és ell qui em renta el cervell!
I és ell qui m’arrenca la pell!

Autor: Agustí Busom
Track Name: Oceà - Live Stroika 2011
Ets lluny, no ho veus ?
Ets prou lluny per ofegar-te.
A remolc de les onades
el blau se't fa un color estrany,
una boira de sang, d'aigua perversa.

Ets lluny, no ho veus ?
I peses prou per enfonsar-te.
A remolc de les onades
a embranzides vas deixant
el que ens va costar tant: tota una vida.

Quin oceà t'ha tocat per empassar-te ?
Quin oceà has triat per oblidar-me ?
Quin oceà serà la fi del teu viatge ?

Quin oceà ?

Autor: Lluís Costabella
Track Name: Final - Live Stroika 2011
Amics morts i molts que no ho eren
avui vénen a veure'm,
avui vénen a buscar-me
amb cares de ningú.

Volen endur-se els meus records prohibits,
els esborranys de la meva demència,
el to dramàtic i el deix malaltís
que he anat bastint tots aquests anys.

Forasters i pretendents de cera
avancen lentament,
amb procacitat intensa
em miren fixament.

La convivència s'ha tornat banal,
la pervivència, espasmòdica.
La inconsciència no té final,
la meva por no té resposta.

La vigilància s'ha tornat cruel
ara que vetllo el darrer canvi d'hora,
ara que sé el que no cal saber,
ara que sé que és massa tard.

No oblidaré els qui m'estimaven,
no deixaré els qui mai no he deixat.
Seré una imatge dins d'una pantalla.
Seré un record d'un temps passat.

Amics morts i molts que no ho eren
avui vénen a veure'm.

Autor: Lluís Costabella
Track Name: Col·lapse - Live Stroika 2011
Abandonats en un món de pena
La nostra alegria ens fa vergonya
La nostra idea no sembla nostra
I cada ensurt és un pensament

Improcedent
Condescendent
Idiota

Omnipotents en un món de fúria
La voluntat ens cega obscena
Ens fa invisible i ens gangrena
El sacrifici intermitent

Intranscendent
Inexistent
Inútil

Soldats de l'orde dels malvats
Campen pels prats del meu desordre
Dins els meus ulls dos ratpenats
Mouen les dents de l'engranatge

Inconsistent
Inconseqüent
Que ara col·lapsa

La nostra vida no sembla nostra
Ens fa i desfà voluptuosa
La nostra ment i la nostra ombra
No són refugis prou segurs

Autor. Lluís Costabella
Track Name: Oració - Live Stroika 2011
Deixeu que els nens vinguin a mi,
deixeu-me sentir la seva pell a prop.
L'escalfor de cossos menuts i fràgils.

Deixeu-me divertir amb els tendres infants,
destrossar la seva innocència d'àngels.
Tacar de sang les meves mans infames.

El seu infern serà el meu rosari,
jo necessito d'ells, jo necessito estar-hi.

Deixeu-me tastar el seu encant,
deixeu-me destrossar els tendres infants
Tacar de sang les meves mans infames.

Deixeu que els nens vinguin a mi.

Autor: Lluís Costabella
Track Name: Pop de Lluna - Live Stroika 2011
Rebentar poesies en ple estiu o collir flors i ombra.
Resar tranquil i assegut amb ulls de profeta.
La sang desfeta es torna oli, una taca de sang crua.
Esperant la lluna plena, esperant l'hora de tancar els ulls.

Avui la lluna serà amarga, no tindrà fi el seu viatge
sota la claror esclava d'una ciutat.
Mirant una pantomima entremig de leprosos.
Esperant la lluna plena, esperant l'hora de tancar els ulls.


Autor: Lluís Costabella