We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Kitsch Past 10 (2009 - 2013) Singles, EP Live Stroika 2011 i M​é​s​.​.​.

by Kitsch

/
1.
La Mosca 03:30
Salta a la cara. De la cara a les mans i del coll a la cara. Salta a les mans. De les mans a la cara. Salta al coll. Del coll a les mans, de la cara al coll. La mosca pesada. La mosca importuna La mosca intolerable. que vola arreu. A les parets, les fustes, i els mobles, les portes i el sostre, la mosca ja hi és Autor: Joan Brossa
2.
Vigília 03:59
Abúlics cossos desperten d'una letargia de mesos i se citen per celebrar-se. S'empassen converses desapassionades i se submergeixen dins xivarris efervescents que els desequilibren. La bogeria s'estén entre l'histerisme col•lectiu de borratxeres particulars. Les hores són convidades a remullar-se en alcohol mentre a les parets són afusellats reflexes dels llums de colors. És la nit dels cabells de vidre, dels ulls d'odi immadur i dels diàlegs trivials. És l'hora dels llavis de goma, dels petons eixuts i de frívoles sospites... Són passions fràgils. I els noms de nous amants esdevenen temptació en una orgia imperfecta. I es donen a desitjos d'escuma fins que una melodia els fa fora. Són causes perdudes per causes obscenes. És vigília... Autor: Joan Pairó
3.
Mala Idea 03:29
Aquesta virtut que em destrempa Ara quan tot ho vull, i ho vull! No és més que obscenitat i orgull Per part teva Aquesta fredor que em revela L'enuig d'una distància immensa No és més que una passió intensa Desairada pel costum Aquesta privació em provoca Rebuig de la meva existència Genera el més profund dels odis Mala idea Aquesta violència ingrata Que es desferra del volum M'aniquila, m'inquieta i alhora Em fa més teu que el teu perfum Jo he vingut amb les mans calentes Jo he vingut com tu has volgut M'he deixat i m'he quedat enrera Ho he fet només per tu Fes-me teu, fes-me un sogre Fes-me pare, fes-me un fill Però estira prou bé la corda I fes un nus al cap del fil! Si no és per mi que t'agomboles Si no és per mi que ets més sublim Acabaré odiant les hores Que he vilipendiat somiant en tu Autor: Lluís Costabella
4.
Col·lapse 03:43
Abandonats en un món de pena La nostra alegria ens fa vergonya La nostra idea no sembla nostra I cada ensurt és un pensament Improcedent Condescendent Idiota Omnipotents en un món de fúria La voluntat ens cega obscena Ens fa invisible i ens gangrena El sacrifici intermitent Intranscendent Inexistent Inútil Soldats de l'orde dels malvats Campen pels prats del meu desordre Dins els meus ulls dos ratpenats Mouen les dents de l'engranatge Inconsistent Inconseqüent Que ara col·lapsa La nostra vida no sembla nostra Ens fa i desfà voluptuosa La nostra ment i la nostra ombra No són refugis prou segurs Autor. Lluís Costabella
5.
Cors 03:28
Els cors trencats, posa'ls en aigua, fes que no perdin ni una llàgrima. Els cors ferits, crema'ls de pressa, enlaira'n el fum i apaga'n la cendra. Els cors de pena, deixa'ls estar cobrir-se de neu fins tornar-se glaç. Els cors robats torna'ls a vendre Sempre hi haurà qui els torni a perdre. Saps que no es pot donar més, ningú podria, saps que no es pot insistir més del que jo he fet. Aleshores digue´m: què sóc jo per a tu? Res
6.
Hores i més hores, dies, mesos i anys esquivant les fòbies enmig del desordre Hores a fora dels dies estranys dels encants que em passen desapercebuts Hores i mes hores captiu d'un espai que ara com ara ja és insuficient Primaveres santes, tardors animals estius abominables, hiverns abismals La vida s'escola a l'escola del mal no hi ha penombres ni llums al final Jo en vaig i en vinc de la vora del rastre i en torno si puc oblidar-me'n Tell me, somebody tell me, please tell me digue'm que no puc estar equivocat Tell me, somebody tell me, please tell me perquè tot és tan difícil Autor de l'adaptació catalana : Lluís Costabella
7.
L'Home Sol 03:33
L'home sol camina vers el pou del seus pensaments no sent cap sentiment els imagina, passa imatges i les estudia dins seu L'home sol sovint tremola, sobretot de nit surt i mira la lluna riu poc a poc, plora de pressa de por i de neguit L'home sol no troba conclusions, se li desfan com castells de sorra en el mar i quan parla, s'escolta la veu és ronca i mai se li nua L'home sol camina vers el pou dels seus pensaments Autor: Lluís Costabella
8.
Trenca'm el cor mil vegades que no em sentiràs cridar Encara que em fessis tornar cec així i tot veuria clar Que l'odi pot més Oblida'm a l'últim racó de món que fins i tot allà et faré nosa Fes el que et sembli per avorrir-me i pensar en mi et farà plorar Que l'odi pot més Val més que et facis a la idea que jo no penso pas canviar Sentiràs bé la meva mofa fins que arribi el teu final Que l'odi pot més Autor: Lluís Costabella
9.
Sense Nom 03:33
Cansats de cobrir aparences, brotem dolguts i circumspectes. Acaparem tots els defectes trepitjant flors a tort i a dret. Cínics, remisos i descreguts, hem alertat que ningú ens plori. Ens hem criat com desvalguts i ara ens neguem en una bassa d'oli. Posats a fer bé la punyeta excel·lim sempre en el descompte. Els qui avui maregem perdius, demà matem fades dels contes. Ens enrabiem que dóna gust. La purulència ens glorifica. Qui gosarà dir-nos que no si ens amarguem tots sols la vida? Som el que som i som com som. Sabem que tot és de mentida. Som els que som i som com som. Som inefables i homicides. Som els sense nom. Autor: Lluís Costabella
10.
Jo, l’he convidat a entrar, li he obert el portaló que travessa el jardí. Jo, li he explicat qui sóc, li he donat les claus i li he escalfat el llit. I és ell! I és ell! Jo, l’he convidat a seure, li he obert el rebost i li he donat de beure. Sí, jo, li he fet l’esmorzar, he omplert fonts i gerres amb llet, fruita i pa. I he marxat a la feina... Sí, jo, he marxat a la feina... I és ell qui em renta el cervell! I és ell qui m’arrenca la pell! Autor: Agustí Busom
11.
Ets lluny, no ho veus ? Ets prou lluny per ofegar-te. A remolc de les onades el blau se't fa un color estrany, una boira de sang, d'aigua perversa. Ets lluny, no ho veus ? I peses prou per enfonsar-te. A remolc de les onades a embranzides vas deixant el que ens va costar tant: tota una vida. Quin oceà t'ha tocat per empassar-te ? Quin oceà has triat per oblidar-me ? Quin oceà serà la fi del teu viatge ? Quin oceà ? Autor: Lluís Costabella
12.
Amics morts i molts que no ho eren avui vénen a veure'm, avui vénen a buscar-me amb cares de ningú. Volen endur-se els meus records prohibits, els esborranys de la meva demència, el to dramàtic i el deix malaltís que he anat bastint tots aquests anys. Forasters i pretendents de cera avancen lentament, amb procacitat intensa em miren fixament. La convivència s'ha tornat banal, la pervivència, espasmòdica. La inconsciència no té final, la meva por no té resposta. La vigilància s'ha tornat cruel ara que vetllo el darrer canvi d'hora, ara que sé el que no cal saber, ara que sé que és massa tard. No oblidaré els qui m'estimaven, no deixaré els qui mai no he deixat. Seré una imatge dins d'una pantalla. Seré un record d'un temps passat. Amics morts i molts que no ho eren avui vénen a veure'm. Autor: Lluís Costabella
13.
Abandonats en un món de pena La nostra alegria ens fa vergonya La nostra idea no sembla nostra I cada ensurt és un pensament Improcedent Condescendent Idiota Omnipotents en un món de fúria La voluntat ens cega obscena Ens fa invisible i ens gangrena El sacrifici intermitent Intranscendent Inexistent Inútil Soldats de l'orde dels malvats Campen pels prats del meu desordre Dins els meus ulls dos ratpenats Mouen les dents de l'engranatge Inconsistent Inconseqüent Que ara col·lapsa La nostra vida no sembla nostra Ens fa i desfà voluptuosa La nostra ment i la nostra ombra No són refugis prou segurs Autor. Lluís Costabella
14.
Deixeu que els nens vinguin a mi, deixeu-me sentir la seva pell a prop. L'escalfor de cossos menuts i fràgils. Deixeu-me divertir amb els tendres infants, destrossar la seva innocència d'àngels. Tacar de sang les meves mans infames. El seu infern serà el meu rosari, jo necessito d'ells, jo necessito estar-hi. Deixeu-me tastar el seu encant, deixeu-me destrossar els tendres infants Tacar de sang les meves mans infames. Deixeu que els nens vinguin a mi. Autor: Lluís Costabella
15.
Rebentar poesies en ple estiu o collir flors i ombra. Resar tranquil i assegut amb ulls de profeta. La sang desfeta es torna oli, una taca de sang crua. Esperant la lluna plena, esperant l'hora de tancar els ulls. Avui la lluna serà amarga, no tindrà fi el seu viatge sota la claror esclava d'una ciutat. Mirant una pantomima entremig de leprosos. Esperant la lluna plena, esperant l'hora de tancar els ulls. Autor: Lluís Costabella
16.
Tírria 01:57

about

KITSCH PAST 10 / Kitsch després del KITSCH 10...

Després de sortir publicat el 2008 el KITSCH 10 (Deu),
el darrer CD de llarga durada de Kitsch, no hi va haver un
a(Déu) definitiu del grup tot i que semblava estar implícit...

El que SÍ hi va haver són uns quants CD Singles, cançons
en projectes externs i un bon grapat de concerts incendiaris...

I ara és el moment de poder-ne gaudir en la seva totalitat.

DISPONIBLE NOMÉS EN FORMAT DIGITAL

Kitsch Past Ten recopila els següents treballs editats:

- Projecte Vigília (2009) CD Single Àudio/Vídeo
www.youtube.com/watch?v=OXYzRIOGtJY

- Mala Idea (2011) CD Single

- Cors (2011) CD Single
www.youtube.com/watch?v=B8iOi3UKeJE

- L'Odi Pot Més (2012) CD Single Àudio/Vídeo
www.youtube.com/watch?v=i7yoE9lhgF8

- Sense Nom (2013) CD Single
www.youtube.com/watch?v=4tsqsbBKIdo

Si voleu còpies d'alguns dels CD Singles que el composen...
les podeu demanar a: Horafosca@hotmail.com
o bé us podeu dirigir a la botiga del web:
www.kitsch.cat/site/index.php?sec=11

credits

released August 1, 2013

Lluís Costabella - Veu I Guitarra
Joan Pairó - Baix I Veu
Jordi Farreras - Bateria
David Zamora - Guitarra i Veu (excepte a Sense Nom)



Enregistraments realitzats per Kitsch al Santuari de Banyoles
excepte les cançons en directe que van ser enregistrades a la
Sala Stroika de Manresa el 2011

license

all rights reserved

tags

about

Kitsch Catalonia, Spain

Kitsch és un grup de rock fundat el 1985 a Banyoles per Lluís Costabella i Joan Pairó.

contact / help

Contact Kitsch

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Kitsch, you may also like: