Get all 15 Kitsch releases available on Bandcamp and save 30%.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of Kitsch a Manlleu - Live (1994), Kitsch a La Nau (1992), Kitsch - Les Mosques (1987), Kitsch - Capsa De Trons (1988), Kitsch a la Cova - Ratificació EP (2017), Kitsch a la Cova (2015), EsKitschada - Segon Disc d'Homenatge a Kitsch (2015), Kitsch a L'Espai Live (BCN 1998) Primer Curset d'Iniciació al Fracàs, and 7 more.
1. |
||||
2. |
1917 CIF Live 1998
04:30
|
|||
La crua realitat
Un espantall mogut al vent,
Sense cor, sense cervell.
La cruel seducció
Homes i dones al carrer
suplicant un nou 1917.
I passa el temps
i la crua realitat continua.
La creu que he portat
Ara desfet, ara trencat.
i jo, almenys, jo, capaç.
El preu que n´he pagat
Ara venut, ara comprat;
I com jo, tan pocs.
I passa el temps
I la crua realitat continua.
Continua
Autor: Lluís Costabella
|
||||
3. |
||||
4. |
||||
Cremaré els meus vestits
i em faré pobre,
Estriparé els meus llençols
per a dormir amb la blasfèmia;
I amb la sang pujada al cap
m´abandonaré a la histèria.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
5. |
||||
6. |
||||
Potser és divendres quan em deixo enlluernar
per la llum dels enganxosos carrers.
No veig res seguint un incert destí.
Mentre dorms el rastre m´embrut els ulls.
I segueixo caminant dintre la foscor
que xuclant s´emporta el meu desig de viure.
Rebutjo la temptació de les horribles cantonades
que m´ofereixen sortides massa justes.
No puc treure´m del cap el que necessitava:
una fissura on posar-me i riure´m de tot.
I segueixo caminant dintre la foscor
que xuclant s´emporta el meu desig de viure.
Jo vull morir ofegat a l´estany
cobert per la cendra i el delit del teu cos.
Potser era divendres, però no n'estic segur
i tu ja no pots recordar la veritat,
enfonsada al teu llac irreal on no sempre
la cendra et besa els peus
Autor: Joan Pairó
|
||||
7. |
||||
8. |
||||
Condemnat a respirar aquest aire d'espines,
fetes de pols de dies que no tornaran.
Però ara és el moment més masoquista
i, sàdic, t´odies la pell.
Però no val la pena pensar-hi, queda molt temps.
El meu neguit inflable és l´inefable caràcter:
sobrietat indesxifrable de temps no coneguts.
La paciència subtil, cadena que no es trencarà
i les dents amortiran el cop.
Però no val la pena pensar-hi, queda molt temps.
I el destí, ferit, cau pel seu pes,
condemnat a la pols dels dies,
condemnat a aquest aire fet d'espines,
fins avui i no demà.
Però no val la pena pensar-hi, queda molt temps.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
9. |
||||
10. |
||||
Aigües medicinals cauen en pluja
sobre la teva cara rovellada.
La sang corre lenta, marca el pas decisiva
sense un color específic: del verd al blau.
Passes lentes i una veu
com l´oxigen que transpires
i cristal·litzes als pulmons
com un ferro roent.
I les rates se´t mengen el formatge dels ulls.
El jo es perd, la imatge vola,
la llibertat s´escola com fum.
Saps prescindir sense opció
del camí dur i contundent de la fi.
El president d'Amèrica
es descorda la bragueta...
És la fi.
El president d'Amèrica
es llença al buit...
i els corbs li vetllen la caiguda.
És la fi.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
11. |
||||
12. |
||||
Mai l´aurora no havia mostrat
els seus ullals tan salvatgement lluents
ni clavat a la blanca lluna
queixalada tan fonda i tan endins.
Mai cap cor tan tendre no havia glaçat
aquella que de plors vesteix el dia
ni pintat a la cara dels que riuen
un posat més fosc i més pansit.
Avui havia de ser un dia feliç per a la núvia.
Ara un raig de llum encén els seus cabells
retallant-li ombres a la cara,
els seus pits freds ja no tremolen,
li han posat flors negres a les mans.
Avui havia de ser un dia feliç per a la núvia
Autor: Joan Pairó
|
||||
13. |
||||
A la casa de la mort,
un cop deixes la vida,
no hi ha colors.
A la casa de la mort,
quan ja tot són mentides,
qualsevol dia, tu i jo altre cop.
On les famílies maseguen marfits comiats.
On les esqueles de pedra són noms plorats.
A la casa de la mort
les promeses van desfent-se:
no valen res.
A la casa de la mort,
comunicats de ràbia,
secrets desitjos mai acomplerts.
On les famílies maseguen marfits comiats.
On les esqueles de pedra són noms plorats.
Autor. Lluís Costabella
|
||||
14. |
Vacances CIF Live 1998
03:41
|
|||
15. |
Ludwig CIF Live 1998
04:04
|
|||
Pinta ocells bruts volant d´esquena.
Pinta ningú que val la pena.
Pinta l´orgull de tenir lepra.
pinta nu un cel vermell.
Colors del sol
Colors del vespre.
Pinta l´esforç de caure enrere.
Pinta mussols i llunes plenes.
pinta el buit al voltant teu,
Pinta la nit de color negre.
Colors de pau
Colors de guerra.
Autor: Lluís Costabella
|
Kitsch Catalonia, Spain
Kitsch és un grup de rock fundat el 1985 a Banyoles per Lluís Costabella i Joan Pairó.
Streaming and Download help
If you like Kitsch, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp