Get all 15 Kitsch releases available on Bandcamp and save 30%.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of Kitsch a Manlleu - Live (1994), Kitsch a La Nau (1992), Kitsch - Les Mosques (1987), Kitsch - Capsa De Trons (1988), Kitsch a la Cova - Ratificació EP (2017), Kitsch a la Cova (2015), EsKitschada - Segon Disc d'Homenatge a Kitsch (2015), Kitsch a L'Espai Live (BCN 1998) Primer Curset d'Iniciació al Fracàs, and 7 more.
1. |
La Mosca
03:30
|
|||
Salta a la cara.
De la cara a les mans
i del coll a la cara.
Salta a les mans.
De les mans a la cara.
Salta al coll.
Del coll a les mans,
de la cara al coll.
La mosca pesada.
La mosca importuna
La mosca intolerable.
que vola arreu.
A les parets, les fustes,
i els mobles,
les portes i el sostre,
la mosca ja hi és
Autor: Joan Brossa
|
||||
2. |
Vigília
03:59
|
|||
Abúlics cossos desperten
d'una letargia de mesos
i se citen per celebrar-se.
S'empassen converses desapassionades
i se submergeixen dins xivarris efervescents
que els desequilibren.
La bogeria s'estén
entre l'histerisme col•lectiu
de borratxeres particulars.
Les hores són convidades
a remullar-se en alcohol
mentre a les parets són afusellats
reflexes dels llums de colors.
És la nit dels cabells de vidre,
dels ulls d'odi immadur
i dels diàlegs trivials.
És l'hora dels llavis de goma,
dels petons eixuts
i de frívoles sospites...
Són passions fràgils.
I els noms de nous amants
esdevenen temptació
en una orgia imperfecta.
I es donen a desitjos d'escuma
fins que una melodia els fa fora.
Són causes perdudes
per causes obscenes.
És vigília...
Autor: Joan Pairó
|
||||
3. |
Mala Idea
03:29
|
|||
Aquesta virtut que em destrempa
Ara quan tot ho vull, i ho vull!
No és més que obscenitat i orgull
Per part teva
Aquesta fredor que em revela
L'enuig d'una distància immensa
No és més que una passió intensa
Desairada pel costum
Aquesta privació em provoca
Rebuig de la meva existència
Genera el més profund dels odis
Mala idea
Aquesta violència ingrata
Que es desferra del volum
M'aniquila, m'inquieta i alhora
Em fa més teu que el teu perfum
Jo he vingut amb les mans calentes
Jo he vingut com tu has volgut
M'he deixat i m'he quedat enrera
Ho he fet només per tu
Fes-me teu, fes-me un sogre
Fes-me pare, fes-me un fill
Però estira prou bé la corda
I fes un nus al cap del fil!
Si no és per mi que t'agomboles
Si no és per mi que ets més sublim
Acabaré odiant les hores
Que he vilipendiat somiant en tu
Autor: Lluís Costabella
|
||||
4. |
Col·lapse
03:43
|
|||
Abandonats en un món de pena
La nostra alegria ens fa vergonya
La nostra idea no sembla nostra
I cada ensurt és un pensament
Improcedent
Condescendent
Idiota
Omnipotents en un món de fúria
La voluntat ens cega obscena
Ens fa invisible i ens gangrena
El sacrifici intermitent
Intranscendent
Inexistent
Inútil
Soldats de l'orde dels malvats
Campen pels prats del meu desordre
Dins els meus ulls dos ratpenats
Mouen les dents de l'engranatge
Inconsistent
Inconseqüent
Que ara col·lapsa
La nostra vida no sembla nostra
Ens fa i desfà voluptuosa
La nostra ment i la nostra ombra
No són refugis prou segurs
Autor. Lluís Costabella
|
||||
5. |
Cors
03:28
|
|||
Els cors trencats, posa'ls en aigua,
fes que no perdin ni una llàgrima.
Els cors ferits, crema'ls de pressa,
enlaira'n el fum i apaga'n la cendra.
Els cors de pena, deixa'ls estar
cobrir-se de neu fins tornar-se glaç.
Els cors robats torna'ls a vendre
Sempre hi haurà qui els torni a perdre.
Saps que no es pot donar més, ningú podria,
saps que no es pot insistir més del que jo he fet.
Aleshores digue´m: què sóc jo per a tu?
Res
|
||||
6. |
Goigs a St. Hideto
04:33
|
|||
Hores i més hores, dies, mesos i anys
esquivant les fòbies enmig del desordre
Hores a fora dels dies estranys
dels encants que em passen desapercebuts
Hores i mes hores captiu d'un espai
que ara com ara ja és insuficient
Primaveres santes, tardors animals
estius abominables, hiverns abismals
La vida s'escola a l'escola del mal
no hi ha penombres ni llums al final
Jo en vaig i en vinc de la vora del rastre
i en torno si puc oblidar-me'n
Tell me, somebody tell me, please tell me
digue'm que no puc estar equivocat
Tell me, somebody tell me, please tell me
perquè tot és tan difícil
Autor de l'adaptació catalana : Lluís Costabella
|
||||
7. |
L'Home Sol
03:33
|
|||
L'home sol
camina vers el pou
del seus pensaments
no sent cap sentiment
els imagina, passa imatges
i les estudia dins seu
L'home sol
sovint tremola, sobretot de nit
surt i mira la lluna
riu poc a poc, plora de pressa
de por i de neguit
L'home sol
no troba conclusions, se li desfan
com castells de sorra en el mar
i quan parla, s'escolta la veu
és ronca i mai se li nua
L'home sol
camina vers el pou
dels seus pensaments
Autor: Lluís Costabella
|
||||
8. |
L'Odi pot Més
03:37
|
|||
Trenca'm el cor mil vegades que no em sentiràs cridar
Encara que em fessis tornar cec així i tot veuria clar
Que l'odi pot més
Oblida'm a l'últim racó de món que fins i tot allà et faré nosa
Fes el que et sembli per avorrir-me i pensar en mi et farà plorar
Que l'odi pot més
Val més que et facis a la idea que jo no penso pas canviar
Sentiràs bé la meva mofa fins que arribi el teu final
Que l'odi pot més
Autor: Lluís Costabella
|
||||
9. |
Sense Nom
03:33
|
|||
Cansats de cobrir aparences,
brotem dolguts i circumspectes.
Acaparem tots els defectes
trepitjant flors a tort i a dret.
Cínics, remisos i descreguts,
hem alertat que ningú ens plori.
Ens hem criat com desvalguts
i ara ens neguem en una bassa d'oli.
Posats a fer bé la punyeta
excel·lim sempre en el descompte.
Els qui avui maregem perdius,
demà matem fades dels contes.
Ens enrabiem que dóna gust.
La purulència ens glorifica.
Qui gosarà dir-nos que no
si ens amarguem tots sols la vida?
Som el que som i som com som.
Sabem que tot és de mentida.
Som els que som i som com som.
Som inefables i homicides.
Som els sense nom.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
10. |
Personifikant
03:07
|
|||
Jo, l’he convidat a entrar,
li he obert el portaló que travessa el jardí.
Jo, li he explicat qui sóc,
li he donat les claus i li he escalfat el llit.
I és ell! I és ell!
Jo, l’he convidat a seure,
li he obert el rebost i li he donat de beure.
Sí, jo, li he fet l’esmorzar,
he omplert fonts i gerres amb llet, fruita i pa.
I he marxat a la feina...
Sí, jo, he marxat a la feina...
I és ell qui em renta el cervell!
I és ell qui m’arrenca la pell!
Autor: Agustí Busom
|
||||
11. |
Oceà - Live Stroika 2011
04:59
|
|||
Ets lluny, no ho veus ?
Ets prou lluny per ofegar-te.
A remolc de les onades
el blau se't fa un color estrany,
una boira de sang, d'aigua perversa.
Ets lluny, no ho veus ?
I peses prou per enfonsar-te.
A remolc de les onades
a embranzides vas deixant
el que ens va costar tant: tota una vida.
Quin oceà t'ha tocat per empassar-te ?
Quin oceà has triat per oblidar-me ?
Quin oceà serà la fi del teu viatge ?
Quin oceà ?
Autor: Lluís Costabella
|
||||
12. |
||||
Amics morts i molts que no ho eren
avui vénen a veure'm,
avui vénen a buscar-me
amb cares de ningú.
Volen endur-se els meus records prohibits,
els esborranys de la meva demència,
el to dramàtic i el deix malaltís
que he anat bastint tots aquests anys.
Forasters i pretendents de cera
avancen lentament,
amb procacitat intensa
em miren fixament.
La convivència s'ha tornat banal,
la pervivència, espasmòdica.
La inconsciència no té final,
la meva por no té resposta.
La vigilància s'ha tornat cruel
ara que vetllo el darrer canvi d'hora,
ara que sé el que no cal saber,
ara que sé que és massa tard.
No oblidaré els qui m'estimaven,
no deixaré els qui mai no he deixat.
Seré una imatge dins d'una pantalla.
Seré un record d'un temps passat.
Amics morts i molts que no ho eren
avui vénen a veure'm.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
13. |
||||
Abandonats en un món de pena
La nostra alegria ens fa vergonya
La nostra idea no sembla nostra
I cada ensurt és un pensament
Improcedent
Condescendent
Idiota
Omnipotents en un món de fúria
La voluntat ens cega obscena
Ens fa invisible i ens gangrena
El sacrifici intermitent
Intranscendent
Inexistent
Inútil
Soldats de l'orde dels malvats
Campen pels prats del meu desordre
Dins els meus ulls dos ratpenats
Mouen les dents de l'engranatge
Inconsistent
Inconseqüent
Que ara col·lapsa
La nostra vida no sembla nostra
Ens fa i desfà voluptuosa
La nostra ment i la nostra ombra
No són refugis prou segurs
Autor. Lluís Costabella
|
||||
14. |
||||
Deixeu que els nens vinguin a mi,
deixeu-me sentir la seva pell a prop.
L'escalfor de cossos menuts i fràgils.
Deixeu-me divertir amb els tendres infants,
destrossar la seva innocència d'àngels.
Tacar de sang les meves mans infames.
El seu infern serà el meu rosari,
jo necessito d'ells, jo necessito estar-hi.
Deixeu-me tastar el seu encant,
deixeu-me destrossar els tendres infants
Tacar de sang les meves mans infames.
Deixeu que els nens vinguin a mi.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
15. |
||||
Rebentar poesies en ple estiu o collir flors i ombra.
Resar tranquil i assegut amb ulls de profeta.
La sang desfeta es torna oli, una taca de sang crua.
Esperant la lluna plena, esperant l'hora de tancar els ulls.
Avui la lluna serà amarga, no tindrà fi el seu viatge
sota la claror esclava d'una ciutat.
Mirant una pantomima entremig de leprosos.
Esperant la lluna plena, esperant l'hora de tancar els ulls.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
16. |
Tírria
01:57
|
Kitsch Catalonia, Spain
Kitsch és un grup de rock fundat el 1985 a Banyoles per Lluís Costabella i Joan Pairó.
Streaming and Download help
If you like Kitsch, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp