Kitsch - Les Mosques (1987)

by Kitsch

/
1.
Vents sinistres atapeint les goles, adés i ara ja fa cent anys que estem tancant totes les portes i lentament roseguem els planys. De la misèria, n'han fet llosa i dels records, falses memòries. Que no bufi mai més el maleït ponent ofegant les ànimes com si fossin sospirs, adés i ara fa cent anys, estranya manera d'anar morint. De la misèria, n'han fet llosa i dels records, falses memòries. Autor: Lluís Costabella
2.
Sentits 02:40
Compulseu el vostre gust, no us escapeu del flaire. Obriu de bat els ulls, ompliu-vos el cap d'imatges. I que per una il·lustre sort tingueu una bona mort. Tota bèstia té un refugi, tota bèstia té un destí. Només les ànimes disminuïdes no fan cas dels endevins. I que per una il·lustre sort tingueu una bona mort. Autor: Lluís Costabella
3.
Vacances 02:06
Miralls trencats al dematí i somnis estranys. Ja fa dies que no plou i no ho entenc. Llums enceses sense nit i gent que passa, I ell vent m'aixeca pels aires i veig la ciutat petita... però tu no hi ets. Autor: Lluís Costabella
4.
Nocturn 01:35
Volar de nit és perillós. De vegades, no es troba el final.
5.
Un cos s'aixeca, de sobte diu "hola" i, de pressa, t'adones que ja no hi és. Un home, dos homes miren cap a fora, espien qui passa, què passa al carrer. És trist veure com et miren, un ull sobre l'altre i tots sobre teu. Qui sap qui tens al costat, a la vora del teu braç. I no et decideixes, no saps què fer. I ningú no vol ajudar-te. Al carrer llarg això és molt normal. Autor. Lluís Costabella
6.
Crida'm 03:09
Crida'm un sol cop i vindré a tu com un gos. Sedueix-me amb la teva fragància i podré seguir el teu pensament en cercles. Les dures parets, forats del cervell, pintats d'espant. Imatges de mi mateix, del preu de la por eterna. Dóna'm el fil, Ariadna, dóna'm la llum que il·lumini el camí que em tregui d'aquest laberint. Autor: Lluís Costabella
7.
Cap Quadrat 03:33
Cap quadrat, obres la boca per no dir res. Cap quadrat, no és possible ser més espès. Cap quadrat, parlem de monstres, parlem de tu. Cap quadrat, d'idees quadrades, no et vol ningú. Cap quadrat, no gires rodó, portes fils penjats com un ninot. Ets un ninot! Autor: Lluís Costabella
8.
La nit del peix d'ulls de vidre, transparents, lluents i verds. La nit del peix que jo duia, immens i fred al respirar. Cants de sirena al costat del mar. La nit del peix d'ulls de vidre, transparents, lluents i verds. La nit del peix salat i humit, pescat rient com un negat. Aigua i sirenes al costat del mar. Autor: Lluís Costabella
9.
Ludwig 03:14
Pinta ocells bruts volant d'esquena. Pinta ningú que val la pena. Pinta l'orgull de tenir lepra. Pinta nu un cel vermell. Colors del sol, colors del vespre. Pinta l'esforç de caure enrere. Pinta mussols i llunes plenes. Pinta el buit al voltant teu. Pinta la nit de color negre. Colors de pau, colors de guerra. Autor. Lluís Costabella
10.
Dius que sóc dolent, que no em porto bé, que tot el que toco es fa malbé. Dius que sóc dolent. I és tan trist anar d'un cantó a l'altre sentint la teva veu a dintre repetint que no serveixo per a res. Però si una vegada, tan sols una vegada, poguessis estimar-me. No vull posar-me al teu lloc, segurament és massa avorrit, saps el final abans que comenci. Podria dubtar i podria mentir i somiar que sóc allò que tots voldríeu. Però si una vegada, tan sols una vegada, poguessis estimar-me. Autor. Lluís Costabella
11.
Duet 02:16
Si m'arriba "parfois" que em ve de gust, i contemplo "l'envie" possibilitzada. Si m'arriba "l'occasion" que ni pintada, i res no ho priva i tu vols... Juguem al piano. Els dits toquen el so que per atzar escullen: escales desafinadament difuses, notes decididament obscenes, melodies i cançons de pena... Vull jugar al piano amb tu. Juguem al piano. Vull jugar al piano amb tu. Autor: Lluís Costabella
12.
Identitat 02:26
Jo no sóc teu, ni penjat en colors a la teva habitació, No sóc teu. Però saps que t'ho dono tot sempre per molt bon preu. Jo no sóc teu, no hi tinc cap obligació. Si fa al cas, compra't un gos. No sóc teu. No hi fa res la dignitat, és qüestió de propietat. Jo no sóc teu, ni de ningú. No sóc un trist full afegit al llibre dels teus records. No sóc teu. Amor, quan vulguis estar amb mi, hauràs de fer cua per pagar. Jo no sóc teu. Jo sóc meu. Autor: Lluís Costabella
13.
Pop de Lluna 02:10
Rebentar poesies en ple estiu o collir flors, sol i ombra, Resant tranquil i assegut amb ulls de profeta. La sang desfeta es torna oli, una taca de sang crua. Esperant la lluna plena, esperant l'hora de tancar els ulls. Avui la lluna serà amarga, no tindrà fi el seu viatge. Sota la claror esclava d'una ciutat, mirant una pantomima entremig de leprosos. Esperant la lluna plena, esperant l'hora de tancar els ulls. Autor: Lluís Costabella
14.
Vici 02:33
Tu em fas malbé, em destrosses el cos i m'estelles el cap. Tu em fas malbé, em dispares amunt fins que no sento res, no sento res. Tu i només tu, no necessito ningú no necessito ningú més. Tu em fas malbé Alimentes les flames del meu infern privat Tu i només tu, no necessito ningú no necessito ningú més. Tu em fas malbé quan et porto a la sang i et porto al cervell. Perquè tu ets el final i ara és massa tard, no et podria deixar, no et vull deixar. Autor: Lluís Costabella
15.
Dia Boig 02:48
No, no facis cas, viure és riure quan no pots plorar. No, no facis cas, les punyalades no maten mai. I si un dia boig t'agafa, no, no facis cas. Tu no hi pots pas per més que hi facis, deixa-ho córrer, deixa-ho estar. No, no facis cas, que l'angúnia no és cap defensa. No, no facis cas, si viure és el que desitges. I si un dia boig t'agafa, no, no facis cas. Tu no hi pots pas per més que hi facis, deixa-ho córrer, deixa-ho estar. Deixa-ho. Autor: Lluís Costabella
16.
T'has vist mai al camí que et porta al negre, al dubte inconscient que tot es pot perdre? T'has vist mai al lluent mirall de l'angúnia on les espurnes de llum et ceguen? Allà on la corba sensació se't giravolta lligant-te ben estret a un eix invisible. Allà on la velocitat t'ofega i et mareja. Allà on comença el camí que et porta al negre. El camí que et porta al negre. Autor: Lluís Costabella
17.
Malviatge 03:28
18.
Em beuré l'enteniment fins que em surtin taques de colors. Fer-se vell no és més difícil que posar-se una corda al coll. Jo no hi sóc, no he existit mai, sobreviure demana massa esforç. Què em passa a mi? Què ens passa a tots? Insomnis negres d'una nit que ja fa molts anys que dura. I no em cal córrer, no faig tard, que tot s'enfonsa a poc a poc. No vaig enlloc. Autor: Lluís Costabella
19.
La Son 01:10

credits

released February 6, 2018

Lluís Costabella: Veu, Guitarra i Programacions
Joan Pairó: Baix
Tavi Constans: Saxe

license

all rights reserved

tags

about

Kitsch Catalonia, Spain

Kitsch és un grup de rock fundat el 1985 a Banyoles per Lluís Costabella i Joan Pairó.

contact / help

Contact Kitsch

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Kitsch, you may also like: